En la societat de l’època es volia aconseguir un tipus de dona submisa, obedient, callada, religiosa, mare i muller. Per tal d’aconseguir-ho hi ha tres mecanismes:
§ La separació de sexes
§ La feminització
§ Restricció a determinats nivells educatius
1) La separació de sexes
Absència de la coeducació. La coeducació és la convivència no només d’una aula sinó de la identitat del programa, mateixos mètodes, mateixos fins.
L’església catòlica s’apunta a la separació i en 1929 Pío XI en l’Encíclica DIVINI ILLIUS MAGISTER va condemnar la coeducació: la separació de sexes també és competència dels mestres.
2) La feminització
Educació relacionada amb les funcions socials. A més de separar-les es transmeten sabers distints. Es tractava de potenciar el model femení d’una dona amb sensibilitat, intuïció i pràctica.
En 1944 es declaraven obligatòries les disciplines separatistes: l’educació física, la formació política i la formació musical tenien programes diferents per als sexes.
L’escola franquista utilitzà el currículum ocult per a educar a les xiquetes de manera diferent als xiquets. Els mitjans més eficaços foren les representacions gràfiques d’homes i dones als llibres, aquests apareixien desenvolupant tasques pròpies del seu sexe. Es dóna una absència absoluta de les figures femenines a la història, a més hi ha un altre mecanisme ocult, com són els llibres de lectures per a xiquetes. Les mestres i inspectores estaven encarregades de fer realitat la feminització de l’escola. I així fins els anys 70.
3) Restricció de les xiquetes a determinats nivells educatius
Malgrat no haver una prohibició expressa, les autoritats sí faran veure una restricció en l’accés de les xiquetes. En 1940 J. Pemartin va escriure una obra que la podem enquadrar dintre de la línia del nacional Catolicisme. En 1970 el cardenal Oria escriu en la mateixa línia que Pemartín, aquest va escriure que havia d’allunyar-se a la dona de la universitat, el lloc d’aquesta és la llar. Hi ha una oposició entre nivells superiors d’estudi i els alts nivells d’ingrés en magisteri.
§ La separació de sexes
§ La feminització
§ Restricció a determinats nivells educatius
1) La separació de sexes
Absència de la coeducació. La coeducació és la convivència no només d’una aula sinó de la identitat del programa, mateixos mètodes, mateixos fins.
L’església catòlica s’apunta a la separació i en 1929 Pío XI en l’Encíclica DIVINI ILLIUS MAGISTER va condemnar la coeducació: la separació de sexes també és competència dels mestres.
2) La feminització
Educació relacionada amb les funcions socials. A més de separar-les es transmeten sabers distints. Es tractava de potenciar el model femení d’una dona amb sensibilitat, intuïció i pràctica.
En 1944 es declaraven obligatòries les disciplines separatistes: l’educació física, la formació política i la formació musical tenien programes diferents per als sexes.
L’escola franquista utilitzà el currículum ocult per a educar a les xiquetes de manera diferent als xiquets. Els mitjans més eficaços foren les representacions gràfiques d’homes i dones als llibres, aquests apareixien desenvolupant tasques pròpies del seu sexe. Es dóna una absència absoluta de les figures femenines a la història, a més hi ha un altre mecanisme ocult, com són els llibres de lectures per a xiquetes. Les mestres i inspectores estaven encarregades de fer realitat la feminització de l’escola. I així fins els anys 70.
3) Restricció de les xiquetes a determinats nivells educatius
Malgrat no haver una prohibició expressa, les autoritats sí faran veure una restricció en l’accés de les xiquetes. En 1940 J. Pemartin va escriure una obra que la podem enquadrar dintre de la línia del nacional Catolicisme. En 1970 el cardenal Oria escriu en la mateixa línia que Pemartín, aquest va escriure que havia d’allunyar-se a la dona de la universitat, el lloc d’aquesta és la llar. Hi ha una oposició entre nivells superiors d’estudi i els alts nivells d’ingrés en magisteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada