dimarts, 31 de juliol del 2007

Sense Pomes

La bucólica imatge de la mestra amb una poma a la taula no era la que veien els xiquets i xiquetes de Picanya quan anaven a l’escola de la República i la posguerra, les seues famílies ja feien prou enviant-los a l’escola, no sobraven les pomes.

Per l’escola de Picanya, situada al Carrer de Bonavista i a les aules del Carrer Major (actualment Plaça del País Valencià), dalt de “La bodegueta d’Arturo”, fins que es va inaugurar l’Escola Serrano Suñer, a la que desprès es va canviar el nom pel de Pintor Sorolla, van exercir la seua professió uns 25 mestres de l’escola pública, entre l’any 1931 i 1970. A més al nostre poble van conviure mestres privats i l’escola del Convent de les Monges.

La finalització de la Guerra Civil, va tenir com a conseqüència per tots els mestres que ja exercien en aquella època un procès de Depuració, amb aquell procès molts d’ells van ser expedientats, retirats de càrrecs de direcció, traslladats de comarca, poble etc... evidentment, els mestres que havien estat implicats amb les creències republicanes de manera activa, formant part de sindicats o partits polítics, van fugir abans que arribara la Depuració, ja que s’exposaven a conseqüències més greus que un trasllat o una suspensió de sou i càrrec, sabien que els esperava un tribunal militar i no un administratiu.

Els mestres que van exercir en època Republicana a Picanya van ser:
D. Paulino Pinilla Jubero (tot i ser expedientat i retirat dels càrrecs encara el situem a Picanya a l’any 1943 i 1945)
Dª. Miguela Sanz Trallero
Dª. Desamparados Inglés Estellés
(fugís o desapareix en guerra, l’any 1938, possiblement al mes de Maig)
Dª. Maria Blasco Alcayna (mestra al Barri de La Florida, possiblement privada, se li concedeix una subvenció a l’any 1936, que se li retira només esclatar la guerra)
Dª. Maria Luisa Díaz Santos (Mestra encarregada dels xiquets i xiquetes Refugiats vinguts de Madrid, el 2 de Març de 1937, l’ajuntament acorda instalar la Colònia escolar de xiquets refugiats de Madrid en l’Hort de la vídua d’Albiñana Montesinos Coll)
D. Félix Navarro Clemente (arriba a Picanya fugint de la guerra, i de l’ocupació del seu poble per les Forces Nacionals, ocupa una vacant l’any 1937, pel que sabem estava casat amb una mestra del poble, era republicà confès i no podia tornar a exercir al seu poble per estar implicat en política)
D. Victor Pinilla (fill de D. Paulino Pinilla, exercís de mestre substituint a Dª. Desamparados Inglés, més tard va exercir de mestre privat a Picanya i Paiporta)
Dª. Adelaida Català Jorge
Dª. Purificación Bello

Dª. Victòria Soda
Dª. Asunción
(es va fer càrrec de la “Costureta al Carrer Colón, sabem que va exercir al Poble entre 1928 i 1934 aproximadament)
D. Pascual Ruiz
D. Balbino

D. Ismael Casaban Guzman
Dª. Trinitat Alabarta


Bibliografia: Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya. Royo, Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent. Fonts Orals. Fonts Escrites: Llibres d’Escolaritat signats pels mestres.




LANDSCAPES OF WAR

PAISATGES DE GUERRA: MILLORA DEL CONEIXEMENT PÚBLIC A TRAVÉS DE LA COMPILACIÓ I INVENTARIAT DEL PATRIMONI BÈL·LIC DEL SEGLE XX A LA UNIÓ EUROPEA

L’objectiu fonamental d’este estudi, avalat per la Unió Europea, Universitats i Institucions, és la realització d’una catalogació i documentació de tot el patrimoni sobre les guerres europees, en el nostre cas, la guerra civil española. Així s’ofereix a l’Ajuntament de Picanya, la possibilitat de col·laborar aportant allò que es tinga al voltant d’este periode per tal de poder-ho documentar, d’aquesta manera, els autor de l’estudi “Escola i Sociat al Franquisme” poden aportar a l’estudi Landscapes of War, el coneiximent de dos refugis de guerra, el primer ja descobert per l’Ajuntament, a les obres de Reforma de L’Alqueria de Moret, el segon, Situat a l’antiga Plaça de l’Estació de Picanya.

Picanya:

1.1.1.B. Patrimoni Moble i Immoble d’ús civil: Refugi antiaeri urbà
Localització: Antiga Plaça de l’Estació
Propietat: Privada
Estat de conservació: Absolutament deteriorat
Us actual: s’ha construït damunt i actualment és la cantina de l’Estació.

Bibliografia:

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 19-7-1938
“[...] convocar una assamblea general a la que puedan asistir todos los habitantes residentes en este término municipal que se celebrará en la Casa Consistorial el próximo domingo [...] para tratar sobre la forma de construir los refugios en esta población.”

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 9-8-1938
“[...] hacer saber al vecindario por medio de bandos que en el plazo de ocho dias se admiten donativos voluntarios para poder continuar la construcción de refugios en esta población.”

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 16-8-1938
“[...] los contribuyentes incluidos en el reparto general de utilidades [...] abonaran el 25% de la cuota para sufragar [...] los refugios, y 5 peseta por cada una de las personas residentes en la població [...]”

Libro de Actas del Ayuntamiento del 8 de Abril de 1939 a Junio de 1940: Acta del día 29-6-1939
“[...] para facilitar el tránsito [...] evitar accidentes [...] tapar los refugios [...].“

Libro de Actas del Ayuntamiento del 8 de Abril de 1939 a Junio de 1940: Acta del día 28-9-1939
“[...] tapar el refugio de la plaza de la Estación.”

Libro de Actas de la Comisión Gestora Municipal del 18 de Julio de 1940 al 15 de Junio de 1941: Acta del día 15-6-1940[1]
“[...] facturas que presenta Jose Mª Dalmau por embovedar refugios [...].”


Notes: Si Jose Mª Dalmau cobra per embovedar els refugis al 1940, vol dir que mai es van acabar de construir, sembla, pel que veiem amb anterioritat, que per falta de pressupost, tot i que l’obra estava avançada.

1.1.1.B. Patrimoni Moble i Immoble d’ús civil: Refugi antiaeri urbà
Localització: Alqueria de Moret
Propietat: Pública
Estat de conservació: Bona, disposava al moment de trobar-lo de Llum i aigua
Us actual: s’ha Tapiat i construït damunt i actualment és Un Centre de Formació i dependències de l’Ajuntament de Picanya, s’hi troba l’Agència de Desenvolupament Local.

Tot i no trobar-se cap documentació escrita que justifique la troballa, sabem per fonts orals directes que el refugi es troba allí.

L’Ajuntament aportarà a l’Estudi altres tipus de patrimoni, com son els documents i fotografies que obren en la seva possesió.

1.1.7. Patrimoni Moble i Immoble Fons documentals escrites: Actes de l’Ajuntament de Picanya 1936 - 1939
Localització: Ajuntament de Picanya
Propietat: Pública


1.1.7. Patrimoni Moble i Immoble Fons documentals fotogràfics: fotos del llibre, Picanya el nostre Poble, la nostra Gent; autor Jose Royo
Localització: Propietat:

[1] Nota: tot i que la datació semble incorrecta no ho és, la portada del llibre d’actes diu que comença en 18 de Juliol i la primera acta és del 15 de Juliol

Enquesta

Les Fonts Orals són molt importants per a realitzar una investigació de les caracteristiques que nosaltres hem encetat. Per aquest motiu hem preparat una enquesta per tal d'entrevistar a persones del poble.



A Continuació publiquem l'enquesta, si voleu fer-la servir i enviar-nos informació estarem encantats de rebre-la.



Enquesta Vida Escolar[1]


1.- Escolarització: dades generals
Edat a la que s’inicia la seua escolarització
Centres als que va assistir
Nivell assolit
Alteracions de l’escolarització per malaltia, canvis de residència, necessitats familiars.
Alternança entre l’escola i ocupacions laborals
Qualificacions que obtenia
Esforços personals per augmentar el grau d’instrucció al marge de l’escola.

2.- Característiques dels centres als que va assistir
Titularitat del centre: estatal, privat, municipal, religiós...
Sistemes de finançament del centre
Nivells que s’impartien
Característiques socials dels alumnes: classe mitjana, alta, baixa
Nom del col·legi i raons pels quals tenia eixe nom. Si s’ha canviat el nom amb posterioritat.

3.- Edifici o local escolar
Situació geogràfica
Descripció de l’edifici i/o local escolar: usos als quals es dedicaven les distintes habitacions del centre i utilització de les mateixes
Dimensions de l’aula, condicions sanitàries, enllumenament, ventilació, calefacció...
Estat de conservació
Exteriors de l’edifici: patis, terrassa, jardins, zona esportiva... i ús que se’ls donava

4.- Aspectes econòmics
Cost de l’ensenyança: matrícula, mensualitats, conceptes pels quals es pagava alguna quantitat, pagament en espècies i regals que es feien als mestres.
Elements de discriminació entre els alumnes degut a qüestions econòmiques
Relació entre el nivell econòmic de la família i el cost de l’escolarització
Tenien beques?


5.- Serveis que oferia el centre:
Ensenyances complementàries, permanències, internat, pensionat, menjador, transport, got de llet...

6.- Ingrés en el centre:
Sistemes de selecció dels alumnes i/o requisits per a l’ingrés

7.- Horari i calendari escolar
Períodes lectius i vacacionals durant l’any
Horari que es seguia
Canvis en el mateix segons les èpoques de l’any
Distribució d’activitats durant el dia
Ampliació de l’horari lectiu: permanències, càstigs...

8.- Organització de la classe
Organització unitària o graduada, criteris de graduació
Número d’alumnes
Sistemes de classificació en la classe
Utilització dels sistemes monitorials (ajudants) elecció i funcions que exercien

9.- Mobiliari escolar
Mobles que hi havia dins l’aula i el seu ús: pupitres bipersonals, taules, cadires, taula del mestre/a, armaris...

10.- Distribució de l’espai en l’aula
Lloc que ocupava el mestre
Distribució dels pupitres
Ordre que ocupaven els alumnes dins l’aula

11.- Material escolar
Descripció: quaderns, llapis, plomilles, pissarres, tinters... Ús que es donava
Propietat del material: individual o escolar
Circumstàncies que rodejaven l’ús del material (preparació de la tinta...)

12.- Material didàctic
Descripció del material didàctic que s’utilitzava: làmines, pissarres, cartells, llibres, col·leccions d’objectes, cossos geomètrics, compàs de pissarra, microscopi, instruments musicals... Ús que es donava al material
Procedència: adquirit, elaborat a l’escola...

13.- Llibres de text
Llibre o llibres de text que s’utilitzaven
Editorial
Propietat: individual, grupal o escolar. Individual pròpia o heretada de germans, veïns...
Utilització que es feia del llibre de text
Descripció dels llibres de text que s’utilitzaven

14.- Llibres en l’escola
Biblioteca escolar, comú o per aules
Llibres que utilitzava el mestre
Normes per a l’ús de llibres i sistemes de préstec
Tècniques utilitzades per a la motivació de la lectura
Presència i/o utilització de diaris en l’escola

15.- Qüestions generals d’instrucció
Activitats del mestre. Com explicava el mestre, utilització de la pissarra, presentació de la lliçó, motivació dels alumnes, sistemes per tal de mantenir l’atenció, intervenció dels alumnes, sistemes i models d’intervenció, aclariment de dubtes, exemples que presentava i freqüència, moviments que feia per l’aula.
Activitats dels alumnes: individuals i col·lectives, exercicis en classe i en casa, estudi i documents que s’utilitzaven, quaderns de classe...

16.- Sistemes d’avaluació i control de l’ensenyança
Descripció de totes les tècniques, situacions i circumstàncies a les que recorria el mestre per tal de conèixer el nivell d’aprenentatge dels alumnes: exàmens escrits, orals, treballs de grup i individuals, quaderns, examen davant de tribunal...
Freqüència amb la qual s’utilitzaven estes tècniques
Qualificacions: sistemes i tipus, forma de comunicació: butlletí escolar, quadern de notes...
Forma de lliurament de les notes: en classe, en privat, a l’alumne, s’enviaven als pares, anaven a arreplegar-les...

17.- Disciplina
Tipus de premis i càstigs. Causes
Reglaments de disciplina
Controls d’assistència
Sistemes d’ordre en presència i absència del mestre
Organització de les entrades i eixides de l’escola
Causes d’expulsió
Lliurament de premis davant del públic: al principi de curs, al finalitzar, en solemnitats del col·legi

18.- Integració i segregació dels alumnes en relació al sexe
Classes mixtes o separades
Separació de xiquets i xiquetes dins de l’aula
Diferències de currículum (diferents matèries, continguts, textos, llibres de lectura...)
Altres elements d’integració o segregació: als patis, entrades i eixides a l’escola
Repressió de la comunicació entre xiquets i xiquetes

19.- Qüestió idiomàtica
Idioma que:
a) utilitzava el mestre en l’ensenyança
b) s’utilitzava en les relacions individuals amb el mestre dins de l’aula i al pati
c) s’utilitzava en les relacions amb els companys dins de l’aula i al pati
d) s’utilitzava en l’interior de l’escola i en l’exterior
e) qüestions de repressió idiomàtica (càstigs...)
f) ensenyança del valencià i en valencià
g) ensenyança d’altres idiomes (francès, alemany, anglès...) metodologia i resultats

20.- Ensenyança de les distintes matèries
Tècniques i mètodes que s’utilitzaven
Material que s’utilitzava per a l’ensenyança de les diverses matèries
Exercicis pràctics que es realitzaven

21.- La pràctica religiosa en l’escola
Persones que s’encarregaven de la ensenyança religiosa
Activitats religioses i pràctiques religioses: res del rosari, el mes de Maria, assistència a missa en corporació, oracions al començament i finalització de les classes, exercicis espirituals, solemnitats religioses, primeres comunions, processons, confessions, Domund...
Xerrades religioses i morals, exemples morals i religiosos
Símbols religiosos en l’escola: crucifix, quadres de la Mare de Déu, imatges...
Pertinència de l’alumne a alguna associació religiosa infantil amb activitats a l’escola

22.- Ensenyança política, urbanitat i civisme
Classes d’urbanitat i civisme
Participació dels alumnes en activitats cíviques
Pràctiques polítiques i cíviques concretes: bisar banderes, cants, himnes...
Mestres de la Sección Femenina, de la Falange, del Frente de Juventudes... i activitats realitzades a l’escola
Celebració de commemoracions polítiques

23.- Activitats de recuperació
Sistemes que s’utilitzaven a l’escola, temps en el que es realitzaven, persona que les vigilava...
Classes particulars, freqüència i persones que les impartien


24.- Publicacions escolars
Descripció formal i temàtica
Participació dels alumnes en elles, periodicitat, sistemes d’impressió, finançament i distribució.

25.- La música en l’escola
Cançons: descripció
Mètodes per al seu aprenentatge
Cors: selecció dels cantors, direcció, actuacions (quan, on...)
Altres agrupacions musicals escolars, grups de danses: recuperació del folklore local, danses espanyoles... Paper de la Sección Femenina, el Frente de Juventudes i organismes religiosos

26.- Contes i narracions
Tipus de contes i narracions, temps que se les dedicava, procedència dels contes: llibres, cultura popular, inventiva del professor...

27.- El teatre en l’escola
Activitats relacionades amb la dramatització, procedència dels textos o arguments que servien de base
Finalitat, ocasions en les quals es realitzaven, espais de la representació
Vestuari (confecció...)
Assistència dels escolars a representacions teatrals.

28.- Eixides, passejos, excursions
Ocasions: quan es duien a terme (“menjar la mona”, “cassoletes”...), freqüència
Llocs que visitaven i criteris d’elecció
Utilització didàctica i educativa
Activitats que es realitzaven: collir plantes, jugar, esports...
Realització d’algun viatge de durada mitjana: causes (fi de curs, peregrinacions...), itinerari, mitjans de desplaçament, residència, finançament...

29.- L’educació física en l’escola
Tipus d’activitats que es realitzaven (gimnàstica, esports, taules gimnàstiques...)
Monitors esportius, qui eren, d’on venien...
Lloc de realització (pati, gimnàs, camp de futbol...)
Material del que disposaven (balons, aparells de gimnàstica, matalàs...)
Vestuari i higiene (tipus de vestuari, calçat, vestuaris, dutxes...)
Realització d’activitats esportives competitives o d’exhibició (final de curs, solemnitats...), competicions escolars i intraescolars...
Paper i intervenció de la Sección Femenina i el Frente de Juventudes...

30.- Labors i treballs manuals
Classes de labors que es realitzaven: d’adornament, d’agulla, tall i confecció
Material: paper de seda, batista, canemàs, fil, fils de colors...
Útils de labor: bastidors (propis o del col·legi), coixins de bolillos, ganxillos...
Labors útils: borses de pa, manteleries, “tu y yo”, canastetes...
Treballs manuals: de fusta, ferro, estany, les ferramentes eren pròpies o del col·legi...
Exposicions de objectes: quan es realitzaven (final de curs...), on, assistència...

31.- Educació sexual a l’escola
Informació proporcionada en l’escola
Repressió sexual (d’imatges, textos, converses...)

32.- Temps Lliure a l’escola
Jocs: tipus, descripció, participació del mestre...
Temps de Pati: horari, lloc, vigilància... esports, instal·lacions...




Educació No Formal

1.- Cinema
Quins dies anava al cinema? (cap de setmana, entre setmana...)
On anava al cinema? Quins cinemes hi havia al poble?
Què recorda del NO-DO?
Quines pel·lícules recorda que li agradaven? Citar-ne algunes
Quines preferia majoritàriament: americanes, espanyoles, italianes, d’altres països?
Quins eren els seus actors favorits?
I les seues actrius preferides? Perquè?
Quins models de dona recorda transmesos pel cine? Comentar
Quins models d’home recorda transmesos pel cine? Comentar

2.- Ràdio
Quins programes escoltava?
A quines hores?
Feia alguna altra activitat al mateix temps? (cosir, netejar casa, treballar...?)
Els escoltava a soles o amb altres persones? On es reunien?
Quins recorda i que opinava d’ells?
Serials radiofònics (títols) Quins personatges recorda?
Consultoris
Concursos
Informatius
Discos dedicats
Musicals
Esportius

3.- Tebeos
Llegia tebeos? On els comprava? Els canviava?
Quins títols recorda? Quins títols llegia? Li agradaven? Quins personatges recorda?

4.- Publicacions Juvenils
Llegia revistes juvenils? Quins títols recorda? Recorda algun famós de l’època? (actriu, cantant...)
Llegia fotonovel·les? Quins títols recorda? Quins personatges recorda?

5.- Llibres
Novel·les. Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres destinats a joves Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres “rosa” Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres polítics Quins títols recorda? Com les aconseguia?

6.- Diaris i revistes
Llegia els Diaris i les revistes? Quins recorda? Com eren les notícies? Pensa que contaven tot el que passava en aquella època a Espanya? I al món?

7.- Associacions amb les que va tenir relació
Va pertànyer a alguna associació? (Acción Católica, JOC, HOAC, Sección Femenina...)
En quines activitats va participar?
Quin record té dels mandos de aquelles associacions?

8.- Cançons – música
Quin eren els seus cantants favorits?
I les seues cançons favorites?
Tenia un tocadiscs?
Comprava discs?

9.- Esports
Va practicar algun esport? Quin?
Pertanyia a algun club esportiu? Quin?
Participava en algun campionat?
En quines edats el va practicar?
Quins records té de la seua pràctica esportiva?
Veien el futbol? On?
Anava a veure partits de futbol? On?

10.- Diversions
Quines diversions recorda haver practicat en la seua infantesa-adolescència?
Jocs de xiquetes:
Jocs de xiquets:
Tenia joguets? Quins? Els comprava o fabricava?
Balls: guateques, discoteques revetlles (berbena), festes del poble... què recorda d’ells?

11.- Televisió
Tenien televisor a casa?
On anaven a veure la televisió?
Qui va tenir el primer televisor del poble?
Hi havia televisor al bar? Es reunien per veure el futbol o el bous? Amb qui?






Enquesta societat a Picanya

1.- Professions al Poble
Quina professió o professions ha exercit a la seua vida? Com la/les va aprendre? A quina edat?
Va compaginar la seua professió amb l’ajuda als pares al camp?
Quines feines de camp es feien?
Hi havia feines d’homes i de dones? Les dones anaven al camp?
Com eren els salaris al camp dels homes i de les dones?
Quines professions recorda que ja no existeixen?

2.- Salut i higiene
Quines condicions de salubritat tenia el poble? Quan es va instal·lar el clavegueram?
Influïa el barranc en la salubritat? Les seues aigües eren netes?
Quines condicions de salubritat tenien en sa casa? Quan instal·laren lavabo, i dutxa? Com s’ho feien fins aquell moment?
Quins metges recorda? On s’anava als metges d’especialitats? On estaven els ambulatoris? A quin hospital s’anava? Com s’anava si hi havia una urgència?
Va rebre classes de salut o maternitat per part de la Sección Femenina o Acción Católica? Quan, on?
On es tenien els fills? Qui era la matrona del poble?
Quins boticaris/farmacèutics recorda?
Existien medicacions tradicionals que s’utilitzaren(mazanilla, poliol,...)?Hi havia tradició oral al respecte?
Anava al curandero/a? Hi havia curanderos al poble? I a altres pobles on anara la gent?
Hi havia aigua corrent a les cases? Quina aigua es bevia?

3.- Infraestructures/comunicacions
Quines carreteres hi havia? Com eren? Conserven el seu nom?
Què recorda del trenet? Quan el va agafar per primera volta? Quina freqüència de pas tenia?
Recorda si hi havia autobusos? El va agafar alguna vegada? On anaven? Quan passaven?
Tenia vostè possibilitat de moure’s per vostè mateix a altres pobles? Com?
Va tenir bicicleta? Moto? Cotxe? Quan?
Recorda qui va tenir el primer cotxe del poble?

4.- Gastronomia
Quin era el seu menjar preferit? Qui el cuinava?
Quin es els seu menjar preferit?
Hi havia menjar segons les èpoques de l’any? Què es solia menjar a casa?
Hi havia plats típics? Plats per a dies festius o especials? Quins eren? Continua cuinant-los?

5.- Anant de tendes
A quines tendes anava a comprar?
Carnisseria, on estava? Verduleria, on estava? Pescateria, on estava? Forn, on estava?
Lleteria, on estava?
Hi havia mercat? Quan? Que venien? On estava?
Hi havia drogueria? On estava?
Quan va anar per primera vegada a un supermercat? A Quin?

6.- La casa
Com era sa casa? Tenien animals? Feien matança del porc? Quan? On?

7.- Gestió del temps
Quin era el seu dia normal de feina? Horari, de dinar, sopar, descans...
Tenien rellotges a casa? Tenien rellotges de paret, de polsera, de sol...
Quina funció acomplia el campanar i el seu rellotge?


8.- Electrodomèstics
Quan van tindre a casa la primera rentadora? Com funcionava? Com es rentava abans? Quins productes de neteja hi havia?
Hi havia llavador al poble? On?
Quan van tindre la primera nevera a casa? Es venia gel al poble per conservar els aliments? Com s’aconseguia?
Com era la cuina de sa casa? Hi havia gas butà? Com eren les cuines i els forns?
Recorda quan van tindre el primer minipimer?

9.- Vestits i moda
Que recorda dels vestits? Els compraven o els confeccionaven a casa? De quines teles estaven fets? On anaven a comprar els vestits? I les teles?
Que recorda de la introducció dels pantalons per a les dones? I de l’aparició de la minifalda?
Quins pentinats es portaven? On anaven a la perruqueria?
Com es vestien per a cada ocasió? Per anar a missa, al ball, etc...
Quins balls de moda recorda?
Quines modes o costums recorda que ja han quedat obsoletes?

10.- Festejos, bodes i comunions
A quina edat va fer la comunió? Com es preparaven (catecisme, qui el donava, quant durava, quin dia de la setmana era...) Com era el vestit? Com es va celebrar?
Quant de temps va festejar abans de casar-se? A quina edat es va casar? Com va ser la boda? Com era el traje? On el va comprar? Hi havia convit? Hi havia música? Qui tocava? Quins instruments? On es van posar a viure? Era de lloguer, comprada, a casa dels pares?

11.- Dies de festa
Com es celebrava la setmana santa i la pasqua? On anaven a menjar la mona? Quines costums hi havia?
Com es celebrava el Nadal, l’any nou i els reis? On s’anava?
Quines festes religioses recorda que hi havia al poble? Com es celebraven?
Hi havia falles al poble? On anaven per celebrar Sant Josep?
Es celebrava la Mare de Deu dels Desemparats? Anaven en “romeria” a València? Quines altres festivitats religioses d’altres pobles anaven? (Verge de la Salut a Aldaia, Sant Miquel de Llíria...)
Quines festivitats laiques (no religioses) es celebraven?

12.- Bars i casinos
Quins bars i casinos hi havia al poble? A quins anava vostè? Quines funcions acomplien els bars (oci, ball, contractació jornalers...)? hi anaven les dones?
Hi havia bars que eren clubs exclusius per a socis? (com l’ateneu) Com funcionaven? Qui podia entrar? Vostè era soci/a?

13.- Temps lliure
De quin temps lliure disposava? Deixaven de treballar/estudiar els caps de setmana?
Que feien en el temps lliure?
Anaven a guateques o discoteques? On?

14.- Religiositat i societat
Com recorda l’església de l’època? Quines celebracions religioses eren d’obligat compliment? Quin era el paper del rector al poble? Tenia molta influència? Quins rectors recorda? Quins horaris de missa es feien? Com eren els vestits per anar a missa? Quines costums religioses recorda que han canviat?

[1] Enquesta adaptada de la proposada per Bernat Sureda i Jordi Vallespir al seu article “Un proyecto de investigación utilizando los testimonios personales” en Escolarización y Sociedad en la España Contemporánea (1808 – 1970). II Coloquio de Historia de la Educación. València. 1983. Pp. 849 – 865