Com ja hem explicat, els xiquets i xiquetes de Picanya solien començar l'escolarització cap els 4 anys aproximadament. Abans, quan les escoles bressol no estaven tan ben acondicionades com actualment, i el treball per compte aliè de la dona estava supeditat a la cura de la família, era molt comú cuidar dels xiquets a casa fins els quatre anys, per després portar-los a escola.
Segons ens conten existien dues escoles de “cagons” a Picanya, obertes en diferents èpoques, sembla ser que no coincidiren en el temps les dues obertes alhora. Eren escoles privades, no pertanyien a l'església, ni a l'ajuntament, en realitat es tractava de cases del poble, en les que les seves propietàries oferien, a la resta de dones del poble, la possibilitat de cuidar-los els fills més menuts que encara no estaven en edat de ser escolaritzats a primària, per un preu molt assequible per tothom. Els hi portaven els xiquets i xiquetes, que estaven tots junts, de diferents edats. No oferien servei de menjador, els xiquets anaven a dinar a casa.
La més antiga estaria situada on actualment està la “casa parroquial”, al costat de l'església. Actualment Plaça de la Constitució. La persona més major que ens parla d'aquesta escola de bressol ens conta que ja estava oberta cap a 1930 i que la mestra s'anomenava Isabel.
Fotografia realitzada a la porta de la “Costureta” de la plaça de la Constitució, la dona que està amb els xiquets i xiquetes és la Tia Roja, que “es va posar a la fotografia perquè la senyora Isabel, que estava molt velleta, no es va voler posar.”Les “Costuretes” o escoles de “cagons”, acomplien una funció social més que educativa, es tractava de que alguna persona del poble tinguera cura dels xiquets i xiquetes mentre les mares treballaven, al magatzem o a les feines del camp.
La dona de D. Pascual Ruiz, mestre del poble, es va fer càrrec d'una costureta al carrer Colon. Una altra costureta estava situada al carrer Colón, també conegut com a carrer Ample, on les germanes Consuelo i Amparo Ricart es feien càrrec dels xiquets i xiquetes del poble per una mòdica quantitat. Les germanes Ricart, tenien acondicionada la casa per atendre els xiquets del poble, tenien uns banquets i unes cadiretes. Els xiquets que anaven a costureta eren d'edats compreses entre l'1 i els 6 anys i anaven tant xiquets com xiquetes.
Dña. Consuelo, Costureta al carrer Colón.
En aquells moments la educació infantil no era entesa com actualment, les persones que regentaven una escola de cagons, no tenien cap formació, ni puericultura, ni magisteri, ni cap curs de formació professional. Tampoc els hi calia, segons el parer de l'època. Els xiquets anaven allí a entretindre's i les “mestres” els hi ensenyaven a cantar i a resar, també tenien temps per jugar.
Aquest tipus d'escoles van desaparèixer degut a l'aparició de la Llei General d'Educació de 1970 que regulava l'escolarització preescolar i la creació del que s'anomenaven Escoles de pàrvuls.
