Esta frase feta té molts anys, i les frases populars tenen molta part de raó, antigament, abans de 1901, els mestres no cobraven de l’Estat, als pobles, els rectors feien de mestre, i si tenien mestre titulat, el seu sou estava a càrrec dels l’Ajuntaments, i estos moltes vegades no estaven al corrent i passaven mesos sense pagar-los. Al 1901 l’Estat es va fer càrrec de l’Educació, i per tant del sou dels mestres, tot i això, van tindre que passar uns quants anys per a cobrar puntualment tots els mesos.
La postguerra, amb la Depuració dels mestres, va fer passar els professionals de l’educació per moltes penúries. Els mestres, si be és cert que tenien entre la població un alt prestigi, no tenien alhora un sou elevat, ni altres recursos per tal de subsistir a l’Espanya de la postguerra, a este fet hem de tenir en compte que 2448 mestres de la província de valència van ser depurats, d’ells i només a l’Horta (sense contar València) un 32’98% dels mestres van ser sancionats, d’un total de 282.
La depuració significava una primera sentència, cautelar, que s’aplicava alhora d’obrir expedient fins el moment de la sentència definitiva, això es traduïa, en que tot i ser declarat, dos o tres anys desprès, innocent, el mestre havia patit, a més de l’escarni i estar sotmès a la vigilància de les “fuerzas vivas”, grans penúries econòmiques, amb la suspensió del sou en alguns casos, tenint que recórrer a altres treballs per poder-se mantenir.
Així ens ho recorda J. Royo, quan en el seu llibre, Picanya. El nostre poble, la nostra gent, fa una breu biografia del mestre D. Salvador Martínez Curto:
“[...] obtindria la seua primera plaça de mestre al poble mallorquí Petra. La guerra civil els sorprengué en aquesta població, on li van prohibir exercir l’ensenyança; encara que a l’acabar-se el reintegrarien en el seu lloc de treball, ja que en res estava implicat. Els anys de la guerra, aquestes difícils anys, hagué de conformar-se en donar classes particulars i la gent del poble, per als que era estimat i volgut, l’ajudaven en allò que podien, donant-li tota classe de menjar.”
Com ell, i a Picanya, un altre mestre va tenir que recórrer a l’educació privada, a buscar-se altres feines per poder viure, D. Paulino Pinilla Tubero (2 anys sense sou). Don Paulino, va ser suspès de sou, de manera preventiva, ja que a la sentència final no se li aplica esta sanció, sense contar amb els mestres que van ser separats del seu càrrec i que van tindre de buscar-se una altra feina. En el seu cas, acusat de ser “Simpatizante de Izquierdas”.
Tot i les penalitats, el estar en un lloc de treball sense cobrar, cap dels dos van deixar de donar classe, cap d’ells va renunciar al seu ofici ni a la seua plaça de mestre.
En realitat, als mestres que van exercir durant la república que no van ser afusellats, els que no van fugir, aquells que pensaven que no els hi podia passar res, ja que res dolent havien fet, al final, només els hi va quedar el seu prestigi davant la gent dels pobles que els coneixien i els respectaven.
Aquells mestres van ser expedientats, depurats, traslladats, suspesos de sou i van passar fam. Però sobretot, van estar Vigilats.
Bibliografia:
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Zurriaga, F.; L’escola del meu poble
La postguerra, amb la Depuració dels mestres, va fer passar els professionals de l’educació per moltes penúries. Els mestres, si be és cert que tenien entre la població un alt prestigi, no tenien alhora un sou elevat, ni altres recursos per tal de subsistir a l’Espanya de la postguerra, a este fet hem de tenir en compte que 2448 mestres de la província de valència van ser depurats, d’ells i només a l’Horta (sense contar València) un 32’98% dels mestres van ser sancionats, d’un total de 282.
La depuració significava una primera sentència, cautelar, que s’aplicava alhora d’obrir expedient fins el moment de la sentència definitiva, això es traduïa, en que tot i ser declarat, dos o tres anys desprès, innocent, el mestre havia patit, a més de l’escarni i estar sotmès a la vigilància de les “fuerzas vivas”, grans penúries econòmiques, amb la suspensió del sou en alguns casos, tenint que recórrer a altres treballs per poder-se mantenir.
Així ens ho recorda J. Royo, quan en el seu llibre, Picanya. El nostre poble, la nostra gent, fa una breu biografia del mestre D. Salvador Martínez Curto:
“[...] obtindria la seua primera plaça de mestre al poble mallorquí Petra. La guerra civil els sorprengué en aquesta població, on li van prohibir exercir l’ensenyança; encara que a l’acabar-se el reintegrarien en el seu lloc de treball, ja que en res estava implicat. Els anys de la guerra, aquestes difícils anys, hagué de conformar-se en donar classes particulars i la gent del poble, per als que era estimat i volgut, l’ajudaven en allò que podien, donant-li tota classe de menjar.”
Com ell, i a Picanya, un altre mestre va tenir que recórrer a l’educació privada, a buscar-se altres feines per poder viure, D. Paulino Pinilla Tubero (2 anys sense sou). Don Paulino, va ser suspès de sou, de manera preventiva, ja que a la sentència final no se li aplica esta sanció, sense contar amb els mestres que van ser separats del seu càrrec i que van tindre de buscar-se una altra feina. En el seu cas, acusat de ser “Simpatizante de Izquierdas”.
Tot i les penalitats, el estar en un lloc de treball sense cobrar, cap dels dos van deixar de donar classe, cap d’ells va renunciar al seu ofici ni a la seua plaça de mestre.
En realitat, als mestres que van exercir durant la república que no van ser afusellats, els que no van fugir, aquells que pensaven que no els hi podia passar res, ja que res dolent havien fet, al final, només els hi va quedar el seu prestigi davant la gent dels pobles que els coneixien i els respectaven.
Aquells mestres van ser expedientats, depurats, traslladats, suspesos de sou i van passar fam. Però sobretot, van estar Vigilats.
Bibliografia:
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Zurriaga, F.; L’escola del meu poble
Ramos, A.; Ciclisme en la Sang
Fonts Orals.
Fonts Orals.
