Segons la Llei de 21 de Desembre de 1965. S’amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys
Creant-se dos cursos més de Primària obligatòria, sense modificar la resta de l'esquema
divendres, 31 d’agost del 2007
QUÈ S'ESTUDIAVA
ETAPES EDUCATIVES SEGONS LA "NUEVA LEY DE EDUCACIÓN PRIMARIA" DE 1945
Segons la Llei de 21 de Desembre de 1965. S’amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys
Creant-se dos cursos més de Primària obligatòria, sense modificar la resta de l'esquema
Segons la Llei de 21 de Desembre de 1965. S’amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys
Creant-se dos cursos més de Primària obligatòria, sense modificar la resta de l'esquema
EDUCACIÓ NO FORMAL PER A LES DONES.
L’Església va controlar l’educació tant des del govern com des del púlpit. La influència es constatava a tots els nivells, la “ley de ordenación de la universidad de 1943” establia la confessionalitat religiosa de la universitat. Es va establir l’obligatorietat de l’estudi de la religió i es crea el que s’anomena "Dirección de formación religiosa universitária"
L’Església va influir en la dona de tres maneres diferents:
a) Parròquia o catequesi
A les parròquies es podia veure el paper de les dones. Les Dones es dedicaven a netejar i ornamentar l’església.
A més d’aquestes tasques també s’encarregaven de la catequesi, les dones eren el vehicle de transmissió de cultura. Les dones estaven educades per a l’acció benèfica.
b) Nous centres d’ensenyament propi regentats per congregacions religioses
L’Església crea centres per a l’educació de les dones. En els anys 40 i 50 hi ha un augment de la vocació religiosa per motius del clima de religiositat que es respirava, la manca d’homes.
c) A través d’organitzacions de dones laiques
Una organització que va tindre molta importància en l’època Franquista va ser la “Sección Femenina de la Falange”.
La “Sección Femenina” va ser fundada per Pilar Primo de Rivera. La finalitat va ser l’educació i socialització de la dona espanyola. La ideologia franquista era transmesa per la “Sección Femenina”. Obligatòria, la “Sección Femenina” s’encarregava de la formació política i social de les dones.
Les pautes de la ideologia de la “Sección Femenina”, es transmetien a través de les seues afiliades, aquestes normalment es preparaven per a ser transmissores en la que es coneixia com “Escuelas de Mando”, rebien quatre formacions concretes;
A) Formació política.
B) Formació religiosa.
C) Formació física.
D) Formació de la llar.
La ideologia es transmetia també a través de joventuts (7 - 17 anys), aquestes xiquetes es dividien per edats en;
§ 7- 10 anys MARGARITAS
§ 10- 14 anys FLECHAS
§ 14- 17 anys FLECHAS AZULES
S’agrupaven en col·legis i campaments o el que s’anomenava “Casa de Flechas”. En un sentit més extens, la ideologia es va transmetre a través del que s’anomenava "Servicio Social" que s’assemblaria al servei militar.
El “Servicio Social” tenia tres moments, en els tres primers mesos la dona rebia formació teòrica (de caràcter sociopolític) i els tres mesos següents, cobrien les deficiències que havia deixat la postguerra.
Amb el temps es va fer no obligatòria menys per a aquelles dones que volien obtenir títols professionals i acadèmics, i per a l’administració pública.
Tenien revistes pròpies com "Bazar", "Teresa" o "Medina", la “Sección Femenina” va comptar amb institucions com "Los Círculos de Medina", "Escuelas Específicas del Hogar”.
La “Sección Femenina” organitzava les anomenades “Cátedras Ambulantes” i “Campamentos”, que eren una espècie de versió franquista de les “Misiones Pedagógicas”.
L’Església va influir en la dona de tres maneres diferents:
a) Parròquia o catequesi
A les parròquies es podia veure el paper de les dones. Les Dones es dedicaven a netejar i ornamentar l’església.
A més d’aquestes tasques també s’encarregaven de la catequesi, les dones eren el vehicle de transmissió de cultura. Les dones estaven educades per a l’acció benèfica.
b) Nous centres d’ensenyament propi regentats per congregacions religioses
L’Església crea centres per a l’educació de les dones. En els anys 40 i 50 hi ha un augment de la vocació religiosa per motius del clima de religiositat que es respirava, la manca d’homes.
c) A través d’organitzacions de dones laiques
Una organització que va tindre molta importància en l’època Franquista va ser la “Sección Femenina de la Falange”.
La “Sección Femenina” va ser fundada per Pilar Primo de Rivera. La finalitat va ser l’educació i socialització de la dona espanyola. La ideologia franquista era transmesa per la “Sección Femenina”. Obligatòria, la “Sección Femenina” s’encarregava de la formació política i social de les dones.
Les pautes de la ideologia de la “Sección Femenina”, es transmetien a través de les seues afiliades, aquestes normalment es preparaven per a ser transmissores en la que es coneixia com “Escuelas de Mando”, rebien quatre formacions concretes;
A) Formació política.
B) Formació religiosa.
C) Formació física.
D) Formació de la llar.
La ideologia es transmetia també a través de joventuts (7 - 17 anys), aquestes xiquetes es dividien per edats en;
§ 7- 10 anys MARGARITAS
§ 10- 14 anys FLECHAS
§ 14- 17 anys FLECHAS AZULES
S’agrupaven en col·legis i campaments o el que s’anomenava “Casa de Flechas”. En un sentit més extens, la ideologia es va transmetre a través del que s’anomenava "Servicio Social" que s’assemblaria al servei militar.
El “Servicio Social” tenia tres moments, en els tres primers mesos la dona rebia formació teòrica (de caràcter sociopolític) i els tres mesos següents, cobrien les deficiències que havia deixat la postguerra.
Amb el temps es va fer no obligatòria menys per a aquelles dones que volien obtenir títols professionals i acadèmics, i per a l’administració pública.
Tenien revistes pròpies com "Bazar", "Teresa" o "Medina", la “Sección Femenina” va comptar amb institucions com "Los Círculos de Medina", "Escuelas Específicas del Hogar”.
La “Sección Femenina” organitzava les anomenades “Cátedras Ambulantes” i “Campamentos”, que eren una espècie de versió franquista de les “Misiones Pedagógicas”.
Educació de les dones
En la societat de l’època es volia aconseguir un tipus de dona submisa, obedient, callada, religiosa, mare i muller. Per tal d’aconseguir-ho hi ha tres mecanismes:
§ La separació de sexes
§ La feminització
§ Restricció a determinats nivells educatius
1) La separació de sexes
Absència de la coeducació. La coeducació és la convivència no només d’una aula sinó de la identitat del programa, mateixos mètodes, mateixos fins.
L’església catòlica s’apunta a la separació i en 1929 Pío XI en l’Encíclica DIVINI ILLIUS MAGISTER va condemnar la coeducació: la separació de sexes també és competència dels mestres.
2) La feminització
Educació relacionada amb les funcions socials. A més de separar-les es transmeten sabers distints. Es tractava de potenciar el model femení d’una dona amb sensibilitat, intuïció i pràctica.
En 1944 es declaraven obligatòries les disciplines separatistes: l’educació física, la formació política i la formació musical tenien programes diferents per als sexes.
L’escola franquista utilitzà el currículum ocult per a educar a les xiquetes de manera diferent als xiquets. Els mitjans més eficaços foren les representacions gràfiques d’homes i dones als llibres, aquests apareixien desenvolupant tasques pròpies del seu sexe. Es dóna una absència absoluta de les figures femenines a la història, a més hi ha un altre mecanisme ocult, com són els llibres de lectures per a xiquetes. Les mestres i inspectores estaven encarregades de fer realitat la feminització de l’escola. I així fins els anys 70.
3) Restricció de les xiquetes a determinats nivells educatius
Malgrat no haver una prohibició expressa, les autoritats sí faran veure una restricció en l’accés de les xiquetes. En 1940 J. Pemartin va escriure una obra que la podem enquadrar dintre de la línia del nacional Catolicisme. En 1970 el cardenal Oria escriu en la mateixa línia que Pemartín, aquest va escriure que havia d’allunyar-se a la dona de la universitat, el lloc d’aquesta és la llar. Hi ha una oposició entre nivells superiors d’estudi i els alts nivells d’ingrés en magisteri.
§ La separació de sexes
§ La feminització
§ Restricció a determinats nivells educatius
1) La separació de sexes
Absència de la coeducació. La coeducació és la convivència no només d’una aula sinó de la identitat del programa, mateixos mètodes, mateixos fins.
L’església catòlica s’apunta a la separació i en 1929 Pío XI en l’Encíclica DIVINI ILLIUS MAGISTER va condemnar la coeducació: la separació de sexes també és competència dels mestres.
2) La feminització
Educació relacionada amb les funcions socials. A més de separar-les es transmeten sabers distints. Es tractava de potenciar el model femení d’una dona amb sensibilitat, intuïció i pràctica.
En 1944 es declaraven obligatòries les disciplines separatistes: l’educació física, la formació política i la formació musical tenien programes diferents per als sexes.
L’escola franquista utilitzà el currículum ocult per a educar a les xiquetes de manera diferent als xiquets. Els mitjans més eficaços foren les representacions gràfiques d’homes i dones als llibres, aquests apareixien desenvolupant tasques pròpies del seu sexe. Es dóna una absència absoluta de les figures femenines a la història, a més hi ha un altre mecanisme ocult, com són els llibres de lectures per a xiquetes. Les mestres i inspectores estaven encarregades de fer realitat la feminització de l’escola. I així fins els anys 70.
3) Restricció de les xiquetes a determinats nivells educatius
Malgrat no haver una prohibició expressa, les autoritats sí faran veure una restricció en l’accés de les xiquetes. En 1940 J. Pemartin va escriure una obra que la podem enquadrar dintre de la línia del nacional Catolicisme. En 1970 el cardenal Oria escriu en la mateixa línia que Pemartín, aquest va escriure que havia d’allunyar-se a la dona de la universitat, el lloc d’aquesta és la llar. Hi ha una oposició entre nivells superiors d’estudi i els alts nivells d’ingrés en magisteri.
Com és l’escola: Tipus d’escoles, mobiliari, mestres, alumnes i editorials
Tipus d’escola
Els tipus d’escola es regulen segons la llei Moyano, es poden subdividir segons el criteri que es determine per a classificar-les:
Segons el programa: escoles de pàrvuls, elementals incompletes, elementals completes i superiors.
Segons els fons que pels que se sostenen: poden ser públiques o privades; les públiques poden ser municipals, provincials, generals i de fundació, també poden ser de patronat.
Segons l’edat dels alumnes: son de pàrvuls i primàries (elementals, superiors i d’adults); les d’adults poden ser nocturnes (per a homes) i dominicals (per a dones).
Segons el sexe dels alumnes: escoles de xiquets, de xiquetes o mixtes.
Segons el grau d’ensenyament: elementals (completes i incompletes) i superiors.
Segons el temps de funcionament: permanents (tot l’any) o temporals (fixes i ambulants)
Segons l’organització o nombre de classes: unitàries (un local i un mestre) i graduades.
Segons les condicions psicofísiques dels alumnes: normals i anormals (sords, cecs, deficients mentals).
La Llei d’Educació Primària de 1945, incorporarà nous tipus d’escoles: d’iniciació professional (permanents, de temporada i ambulants), de l’església (reconegudes i subvencionades), de patronat (de l’Estat, de l’església i de les empreses), privades (reconegudes subvencionades i autoritzades), escoles – llar, escoles a l’aire lliure escoles reformatòries i escoles comarcals.
Mobiliari i dotació escolar:
La llei de 1945 diu que la dotació material correrà a càrrec dels ajuntaments quan es tracta de l’obertura de l’escola i a càrrec de l’Estat quan és reposició d’elements.
Als anys 50 es nomena la necessitat d’utilitzar mobiliari adequat a les escoles maternals i parvularis i es regula les seues característiques.
Les característiques bàsiques del material escolar son: pupitres bipersonals per alumnes de més de 7 anys; taules planes bipersonals; taules planes de sis places per alumnes entre 7 i 11 anys; taules per a pàrvuls i maternals rodones, de sis llocs; butaques unipersonals de braç – taula per adults; taules de professor amb butaca; cadires; armaris; col·lecció de dos mapes d’Espanya físic i polític; pissarres; màquines d’escriure; màquines de cosir; aparells de ràdio i altres elements com globus terraqüis, làmines educatives, mapes de cartró, etc.
El mestre.
A partir de 1937 comencen els cursets impartits per l’”Asociación Católica de Maestros”; per la “Comisión de Cultura y Enseñanza”. La F.A.E. continua amb les seues “Semanas de Educación”. El més important és el “Curso de Orientaciones Nacionales de Enseñanza Primària” que dictarà les línies pedagògiques del Règim.
Finalitzada la Guerra i amb la necessitat de nous mestres comença el “Plan Bachiller”; aquest permet l’accés al Magisteri a qualsevol batxiller universitari cursant 12 assignatures, de les que pot examinar-se per lliure, si es vol ensenyament oficial se segueix un curs intensiu de sis mesos i unes reduïdes pràctiques i un curset de “formación patriótica y política”.
El “Plan Provisional de 1942” exigeix únicament l’ensenyament primari per l’ingrés en les Normals mitjançant un examen i l’edat de 12 anys; són tres anys de formació cultural i un de formació professional.
Amb la Llei del 45, tornen les Escoles de Magisteri, l’edat d’ingrés és als 14 anys mitjançant un examen, s’exigeix els quatre cursos de batxillerat elemental i tres més de carrera amb una prova final. En 1950 s’estableix l’assistència a un campament del “Frente de Juventudes” o de la “Secció Femenina”.
En 1967 apareix el “Plan de estudios de la Escuelas Normales”, exigint el batxillerat universitari sense examen d’ingrés, dos cursos d’estudis, una prova en finalitzar-los i un curs de pràctiques en els col·legis nacionals.
En 1970 comença el “Plan Experimental” que duria a Magisteri a l’educació segons la LGE de 1970.
Alumnes i matèries
La llei de 1945 assenyala l’educació com obligatòria, de 6 a 12 anys, fins el 1965 que es declara fins els 14 anys. Establint el “Certificado de Estudios Primarios” i la “Cartilla de Escolaridad”.
La LGE de 1970 estableix com obligatòria la EGB.
Les matèries obligatòries fins la llei del 70 són:
a) instrumentals: lectura, escriptura, expressió gràfica i càlcul
b) formatives: religió, formació de l’esperit nacional, formació intel·lectual i formació física.
c) complementàries: ciències de la natura, ciències artístiques, treballs anuals i de taller i labors.
Les editorials
Les editorials permeses durant el franquisme són fins els anys 40: Seix y Barral, Magisterio Español, Santareu, Sopena, Ediciones Leo, Aguado, Ediciones Monserrat i Luís Vives.
Els tipus d’escola es regulen segons la llei Moyano, es poden subdividir segons el criteri que es determine per a classificar-les:
Segons el programa: escoles de pàrvuls, elementals incompletes, elementals completes i superiors.
Segons els fons que pels que se sostenen: poden ser públiques o privades; les públiques poden ser municipals, provincials, generals i de fundació, també poden ser de patronat.
Segons l’edat dels alumnes: son de pàrvuls i primàries (elementals, superiors i d’adults); les d’adults poden ser nocturnes (per a homes) i dominicals (per a dones).
Segons el sexe dels alumnes: escoles de xiquets, de xiquetes o mixtes.
Segons el grau d’ensenyament: elementals (completes i incompletes) i superiors.
Segons el temps de funcionament: permanents (tot l’any) o temporals (fixes i ambulants)
Segons l’organització o nombre de classes: unitàries (un local i un mestre) i graduades.
Segons les condicions psicofísiques dels alumnes: normals i anormals (sords, cecs, deficients mentals).
La Llei d’Educació Primària de 1945, incorporarà nous tipus d’escoles: d’iniciació professional (permanents, de temporada i ambulants), de l’església (reconegudes i subvencionades), de patronat (de l’Estat, de l’església i de les empreses), privades (reconegudes subvencionades i autoritzades), escoles – llar, escoles a l’aire lliure escoles reformatòries i escoles comarcals.
Mobiliari i dotació escolar:
La llei de 1945 diu que la dotació material correrà a càrrec dels ajuntaments quan es tracta de l’obertura de l’escola i a càrrec de l’Estat quan és reposició d’elements.
Als anys 50 es nomena la necessitat d’utilitzar mobiliari adequat a les escoles maternals i parvularis i es regula les seues característiques.
Les característiques bàsiques del material escolar son: pupitres bipersonals per alumnes de més de 7 anys; taules planes bipersonals; taules planes de sis places per alumnes entre 7 i 11 anys; taules per a pàrvuls i maternals rodones, de sis llocs; butaques unipersonals de braç – taula per adults; taules de professor amb butaca; cadires; armaris; col·lecció de dos mapes d’Espanya físic i polític; pissarres; màquines d’escriure; màquines de cosir; aparells de ràdio i altres elements com globus terraqüis, làmines educatives, mapes de cartró, etc.
El mestre.
A partir de 1937 comencen els cursets impartits per l’”Asociación Católica de Maestros”; per la “Comisión de Cultura y Enseñanza”. La F.A.E. continua amb les seues “Semanas de Educación”. El més important és el “Curso de Orientaciones Nacionales de Enseñanza Primària” que dictarà les línies pedagògiques del Règim.
Finalitzada la Guerra i amb la necessitat de nous mestres comença el “Plan Bachiller”; aquest permet l’accés al Magisteri a qualsevol batxiller universitari cursant 12 assignatures, de les que pot examinar-se per lliure, si es vol ensenyament oficial se segueix un curs intensiu de sis mesos i unes reduïdes pràctiques i un curset de “formación patriótica y política”.
El “Plan Provisional de 1942” exigeix únicament l’ensenyament primari per l’ingrés en les Normals mitjançant un examen i l’edat de 12 anys; són tres anys de formació cultural i un de formació professional.
Amb la Llei del 45, tornen les Escoles de Magisteri, l’edat d’ingrés és als 14 anys mitjançant un examen, s’exigeix els quatre cursos de batxillerat elemental i tres més de carrera amb una prova final. En 1950 s’estableix l’assistència a un campament del “Frente de Juventudes” o de la “Secció Femenina”.
En 1967 apareix el “Plan de estudios de la Escuelas Normales”, exigint el batxillerat universitari sense examen d’ingrés, dos cursos d’estudis, una prova en finalitzar-los i un curs de pràctiques en els col·legis nacionals.
En 1970 comença el “Plan Experimental” que duria a Magisteri a l’educació segons la LGE de 1970.
Alumnes i matèries
La llei de 1945 assenyala l’educació com obligatòria, de 6 a 12 anys, fins el 1965 que es declara fins els 14 anys. Establint el “Certificado de Estudios Primarios” i la “Cartilla de Escolaridad”.
La LGE de 1970 estableix com obligatòria la EGB.
Les matèries obligatòries fins la llei del 70 són:
a) instrumentals: lectura, escriptura, expressió gràfica i càlcul
b) formatives: religió, formació de l’esperit nacional, formació intel·lectual i formació física.
c) complementàries: ciències de la natura, ciències artístiques, treballs anuals i de taller i labors.
Les editorials
Les editorials permeses durant el franquisme són fins els anys 40: Seix y Barral, Magisterio Español, Santareu, Sopena, Ediciones Leo, Aguado, Ediciones Monserrat i Luís Vives.
L’escola en general, fets i legislació
Fins el 30 de gener de 1938 en què es constitueix el primer govern de Franco, amb Pedro Sainz Rodriguez com a ministre d’Educació, la política pedagògica de la “Junta Técnica” es basa en les “Comisiones de Depuración”, el seu objectiu, l’eliminació de l’educació i els mestres de la República.
Per a l’implantació de la nova escola nacional “católica, humana, patriótica y religiosa”, front l’escola republicana és necessària la separació i depuració dels seus promotors i professors i la ideologització e inculcació als nous docents dels nous ideals. L’església marcarà els nous ideals de l’escola, que queden registrats en el “Curso de Orientaciones Nacionales de la Enseñanza Primària” (Pamplona, 1938).
Amb Ibañez Martín com ministre d’”Educación Nacional”(1939), s’estructura el model educatiu, es crea el C.S.I.C., substituint a la “Junta para Ampliación de Estudios”; el “Instituto – Escuela” es converteix en “Instituto Piloto Ramiro Maeztu” i el “Museo Pedagógico Nacional” en el “Instituto de Pedagogía San José de Calasanz”; es crea el ·Consejo Nacional de Educación” (1940); continua la depuració amb la “Ley contra la Masonería”; es crea el “Frente de Juventudes”, obligatori de 8 a 18 anys.
La “Nueva Ley de Educación Primària” (1945) marca els objectius de la nova escola franquista. El seu complement serà l’encíclica “Divini Illius Magistri”. L’església crea escoles privades i vigila les públiques, hi ha quatre tipus d’escoles: pública nacional, de l’església, de patronats i privades.
Amb Ruíz Jiménez de ministre (1951) hi ha certa obertura. Es va signar el “Concordato” amb el Vaticà. La llei de 22 de desembre de 1953 intenta flexibilitzar la construcció d’escoles. Apareix la “Ley de Ordenación de Enseñanza Media” (1953), que dividia el Batxillerat Elemental (4 cursos) i Superior (2 cursos), més un altre preuniversitari (PREU) que substituïa l’”exámen de Estado”.
També es crea la “Comisaría de Extensión Cultural” per a l’alfabetització d’adults i en 1954 es decreta l’assistència obligatòria a les escoles primàries. En 1953 s’aprova el “Reglamento General de Centros de Enseñanza Media y Profesional” i en 1954 el “Reglamento de Disciplina Escolar”. Es creen 22.788 escoles.
Amb En Jesús Robio García-Mina (1956) apareix la “Ley de Enseñanzas Técnicas”; regula l’obtenció del “Certificado de Estudios Primarios” (1958).
Coincidint amb el “I Plan de Desarrollo Económico y Social” (1964-1967) apareix la figura de Manuel Lora Tamayo (1962 – 1968), es nota certa modernització. Es creen 12.105 escoles. I apareix la “Campaña Nacional de Alfabetización” (1963).
Lora Tamayo, prepara la reforma de 1970, aconsegueix un 12% dels pressuposts generals per a educació. Reforma la Llei d’Educació Primària de 1945 amb les disposicions de la Llei de 21 de desembre de 1965. Amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys. Apareixen dos noves figures a la Universitat, el professor “Agregado” i el “Departamento”. Les lluites estudiantils contra el SEU i la repressió de la policia fan que presente la seua dimissió en abril de 1968.
José Villar Palasí (1968); és un ministre històric, la llei que es va aprovar amb el seu ministeri ha estat vigent fins la LOGSE. La “Ley General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa” (1970) substitueix definitivament a la Llei Moyano. Ës una llei moderna; passem a descriure-la:
Educació preescolar: dividida en dos etapes, “Jardín de Infáncia” i “Escuela de Párvulos”, de caràcter voluntari i gratuït.
Educación General Básica: vol proporcionar una formació integral, igual per a tots i adaptada a les aptituds i capacitats individuals. Dues etapes, la primera (de 6 a 10 anys) i la segona (de 10 a 14 anys). S’obté el títol de “Graduado Escolar” i si no supera els estudis s’obté el “Certificado de Escolaridad”. El primer possibilita l’accés a Batxillerat i formació professional; el segon només a formació professional.
Enseñanza Media: queda emmarcada en el nivell del “Bachillerato Unificado Polivalente” que permet certa especialització i després el “Curso de Orientación Universitario” dona accés a l’Ensenyament superior.
Les innovacions més importants són:
- Educació personalitzada.
- Programació del currículum al voltant àrees d’expressió i d’experiència en mútua interacció, donant continuïtat al procés educatiu.
- Fidelitat de l’ensenyament amb el progrés científic.
- Innovació didàctica.
- Coneixement pràctic i efectiu del medi ambient i projecció del centre en la comunitat.
- Orientació i tutoria.
- Avaluació continua.
- Coordinació del professorat en la programació i planificació.
- Iniciatives pròpies de cada centre
- Reorientació permanent del sistema, segons l’experiència.
Per a l’implantació de la nova escola nacional “católica, humana, patriótica y religiosa”, front l’escola republicana és necessària la separació i depuració dels seus promotors i professors i la ideologització e inculcació als nous docents dels nous ideals. L’església marcarà els nous ideals de l’escola, que queden registrats en el “Curso de Orientaciones Nacionales de la Enseñanza Primària” (Pamplona, 1938).
Amb Ibañez Martín com ministre d’”Educación Nacional”(1939), s’estructura el model educatiu, es crea el C.S.I.C., substituint a la “Junta para Ampliación de Estudios”; el “Instituto – Escuela” es converteix en “Instituto Piloto Ramiro Maeztu” i el “Museo Pedagógico Nacional” en el “Instituto de Pedagogía San José de Calasanz”; es crea el ·Consejo Nacional de Educación” (1940); continua la depuració amb la “Ley contra la Masonería”; es crea el “Frente de Juventudes”, obligatori de 8 a 18 anys.
La “Nueva Ley de Educación Primària” (1945) marca els objectius de la nova escola franquista. El seu complement serà l’encíclica “Divini Illius Magistri”. L’església crea escoles privades i vigila les públiques, hi ha quatre tipus d’escoles: pública nacional, de l’església, de patronats i privades.
Amb Ruíz Jiménez de ministre (1951) hi ha certa obertura. Es va signar el “Concordato” amb el Vaticà. La llei de 22 de desembre de 1953 intenta flexibilitzar la construcció d’escoles. Apareix la “Ley de Ordenación de Enseñanza Media” (1953), que dividia el Batxillerat Elemental (4 cursos) i Superior (2 cursos), més un altre preuniversitari (PREU) que substituïa l’”exámen de Estado”.
També es crea la “Comisaría de Extensión Cultural” per a l’alfabetització d’adults i en 1954 es decreta l’assistència obligatòria a les escoles primàries. En 1953 s’aprova el “Reglamento General de Centros de Enseñanza Media y Profesional” i en 1954 el “Reglamento de Disciplina Escolar”. Es creen 22.788 escoles.
Amb En Jesús Robio García-Mina (1956) apareix la “Ley de Enseñanzas Técnicas”; regula l’obtenció del “Certificado de Estudios Primarios” (1958).
Coincidint amb el “I Plan de Desarrollo Económico y Social” (1964-1967) apareix la figura de Manuel Lora Tamayo (1962 – 1968), es nota certa modernització. Es creen 12.105 escoles. I apareix la “Campaña Nacional de Alfabetización” (1963).
Lora Tamayo, prepara la reforma de 1970, aconsegueix un 12% dels pressuposts generals per a educació. Reforma la Llei d’Educació Primària de 1945 amb les disposicions de la Llei de 21 de desembre de 1965. Amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys. Apareixen dos noves figures a la Universitat, el professor “Agregado” i el “Departamento”. Les lluites estudiantils contra el SEU i la repressió de la policia fan que presente la seua dimissió en abril de 1968.
José Villar Palasí (1968); és un ministre històric, la llei que es va aprovar amb el seu ministeri ha estat vigent fins la LOGSE. La “Ley General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa” (1970) substitueix definitivament a la Llei Moyano. Ës una llei moderna; passem a descriure-la:
Educació preescolar: dividida en dos etapes, “Jardín de Infáncia” i “Escuela de Párvulos”, de caràcter voluntari i gratuït.
Educación General Básica: vol proporcionar una formació integral, igual per a tots i adaptada a les aptituds i capacitats individuals. Dues etapes, la primera (de 6 a 10 anys) i la segona (de 10 a 14 anys). S’obté el títol de “Graduado Escolar” i si no supera els estudis s’obté el “Certificado de Escolaridad”. El primer possibilita l’accés a Batxillerat i formació professional; el segon només a formació professional.
Enseñanza Media: queda emmarcada en el nivell del “Bachillerato Unificado Polivalente” que permet certa especialització i després el “Curso de Orientación Universitario” dona accés a l’Ensenyament superior.
Les innovacions més importants són:
- Educació personalitzada.
- Programació del currículum al voltant àrees d’expressió i d’experiència en mútua interacció, donant continuïtat al procés educatiu.
- Fidelitat de l’ensenyament amb el progrés científic.
- Innovació didàctica.
- Coneixement pràctic i efectiu del medi ambient i projecció del centre en la comunitat.
- Orientació i tutoria.
- Avaluació continua.
- Coordinació del professorat en la programació i planificació.
- Iniciatives pròpies de cada centre
- Reorientació permanent del sistema, segons l’experiència.
SITUACIÓ SOCIAL I POLÍTICA
Poc tenim que contar de la situació viscuda a Espanya. L’oposició a la República portaria al poder al general Franco. El general Francisco Franco crearà un estat autoritari sense constitució, essent aquesta substituïda per lleis fonamentals.
Se suprimeixen els partits polítics i es crea el “Movimiento nacional” (1936). El poder es concentrà en el General Franco que es va convertir en: “Jefe de Gobierno” (1936), “Jefe del Estado” (1939); “Jefatura Nacional del Movimiento” (1937); a més d’ostentar el càrrec de “Capitán General del Ejército”.
Franco tenia el poder absolut, podent establir normes jurídiques sense deliberació del “consejo de ministros”.
Encara que era un règim de partit únic observem l’existència de famílies polítiques: “Falange”, “católicos”, “monárquicos” i els “tecnócratas”; que tingueren la seua importància en l’evolució del règim.
Serrano Suñer és una figura essencial per entendre la primera etapa del franquisme. “Ministro de Gobernación” i “Presidente de la Junta Política” realitza el “programa de fascitización”.
En aquesta època s’aproven els estatuts de la “Falange Española y de las JONS” i s’estructura el partit a l’estil feixista:
- “Consejo Nacional del Movimiento”.
- “El SEU revolucionario”.
- “Frente de juventudes”.
- “La Sección femenina”.
Sectors de l’exèrcit van impedir aquest procés.
En la primera remodelació de govern (1941) augmenta el poder dels falangistes; es pretén equilibrar aquest poder nombrant ministres a alguns militars, tanmateix el conflicte d’ambdues parts havia començat.
La tensió troba el seu punt d’inflexió quan uns falangistes bombardegen amb granades el Santuari de Begoña, on es trobava el General Varela. Franco decideix realitzar una nova remodelació del govern.
A finals de 1942 la segona guerra mundial s’apropa a la Península, Roosvelt va prometre que no atacaria Espanya. La posició de Franco es distancia cada vegada més dels feixistes europeus s’intuïa el final de la guerra.
Els monàrquics canvien d’opinió i de donar suport a una monarquia basada en el “Nuevo Orden”, Don Juan afirma que el govern espanyol “dependería de la voluntad del pueblo”. Alts militars descontents (7 de 12) demanen la dimissió de Franco, és l’única vegada ocorre una cosa semblant.
A mesura que la guerra va avançant, augmenta la pressió dels aliats (reducció de les importacions de petroli). De la “no-beligeráncia” es passa a una “neutralidad vigilante”.
La invasió de França va endurir la postura dels Aliats (possibilitat de sobrevolar l’espai aeri espanyol, evacuació dels ferits a través de Catalunya).
Després de la guerra el règim franquista era denominat “l’última dictadura feixista”. Els països occidentals, Europa i Estats Units, Canadà... deixen de costat la dictadura i apareix una oposició interior: Guerrilles (maquis) i “Manifiesto de Lausana” (Don Juan proposa la restauració monàrquica democràtica)
.
Per sortir d’aquest moment Franco va promulgar el “Fuero de los Españoles” (17 de juliol de 1945). Reduïa la importància de la Falange i es concedia més importància al component catòlic. Martín Artajo, dirigent d’”Acción Católica”, s’anomena “Ministro de Asuntos Exteriores”.
Es tractava de maquillar el que realment succeïa a Espanya, algunes d’aquestes decisions foren: eleccions municipals en març, “nueva ley de Referéndum”, amnistia per als delictes comesos durant la guerra.
El futur d’Espanya seria monàrquic, però amb les condicions de Franco. En la “Ley de Sucesión” (1947) es declara que “España es un Reino”. Franco elegiria al seu successor, es creen el “Consejo de Regencia” i el “Consejo del Reino”
.
Franco s’entrevista amb Don Juan en el Azor (1948) i es decideix que Juan Carlos, fill de Don Juan continue els seus estudis a Espanya.
En la dècada dels 50, el règim va madurar políticament. Tenia semblances amb el projecte d’”Acción Católica”.
1) Estat monàrquic autoritari.
2) Sistema corporatiu.
3) Autocràcia econòmica.
4) Reducció del paper del Moviment.
5) Suport dels militars.
6) Cultura religiosa i educativa catòlica.
Encara que augmenta el nivell de vida a partir de 1950, continuen les privacions econòmiques. Mobilitzacions a Barcelona (1951). Aturs a Biscaia i Guipúscoa.
Canvi de govern. Es concedeix més autoritat als catòlics. Ruiz Jiménez, “Ministro de Educación”.
Es reprenen les relacions amb Estats Units (1951) i s’integra Espanya en organitzacions internacionals (ONU, UNESCO).
Concordat amb la Santa Seu (1953). Reconeixement de la confessionalitat de l’Estat Espanyol, dret de presentació de bisbes per part del Cap d’Estat i independència de l’Església dins del sistema espanyol.
En febrer de 1956 apareix una gran oposició en la universitat. Hi ha un intent d’impugnació d’unes eleccions del SEU. (1953). Existeixen grups dissidents en la Universitat de Madrid: comunistes, socialistes, els que demanaven la reforma del sistema (Dionisio Ruidrejo) i grups que buscaven la reforma del SEU.
Els candidats del SEU perdem (1956). Apareix una forta repressió contra els estudiants opositors per part de Guardes de Franco. Els falangistes amenacen amb fortes represàlies. Es tanca la Universitat de Madrid i se suspenen els articles 14 i 18 del “Fuero de los Españoles”.
En aquesta època es pateix un canvi de ministre (Educació) i de dirigents del Moviment.
Franco accepta la proposició falangista per a la redacció de noves lleis fonamentals. A primers de la tardor hi havia tres projectes: “Principios del Movimiento”, “ley orgánica del Movimiento” i “propuesta de ley de Ordenación del Gobierno”.
En cap d’aquestes es menciona a la monarquia ni al rei.
Monopoli polític per al Moviment després la mort de Franco. Aparegueren conflictes en el govern i en els grups monàrquics. Alguns cardenals desaprovaren els projectes “están en desacuerdo con las doctrinas pontificias”. Demanaven que evitara “una dictadura de partido único”. Els projectes van ser revisats (1957) però Franco tampoc els va acceptar.
Carrero Blanco va aconsellar Franco una nova remodelació del govern per afirmar la seua autoritat. En aquest nou govern hi havia absència de falangistes i èmfasi en la tècnica, nous ministres professionals o tècnics. Membres de l’Opus Dei. López Rodó, Ullastres, Navarro Rubio.
Malgrat aquests canvis la base del govern seguia sent militar (7 de 17). Es crea un tribunal militar sobre “actividades extremistas”: vagues, manifestacions. (1958) i una Llei contra rebel·lió militar, bandidatge i terrorisme (1960). També s’inaugura el “Valle de los Caídos”.
Després de 4 anys de dèficit i inflació es produeix una crisi (1959). Hi ha un enfonsament del mercat de valors i els ministres econòmics aconsellen un canvi de direcció en l’economia. Franco desconfia d’aquest sistema, però finalment és convençut.
El “Plan de estabilización” (1959) tenia com a objectiu: estalvi, deflació, obertura de mercat. Va suposar la caiguda del sistema autàrquic i va ser un dur colp per l’home del carrer: atur, disminució de la renda (durant 1 any). Després del pla hi va haver un excedent de divises, inversions estrangeres, creixement del turisme.
“Primer Plan de Desarrollo” (1963-64): metal·lúrgia, vaixells, carreteres. Exempcions d’impostos, crèdits, subvencions a l’exportació en diversos sectors. Les conseqüències d’aquest pla es varen veure prompte: gran creixement econòmic, i una ràpida transformació social.
És en la dècada dels 60 quan es poden veure les primeres mostres de cansament de Franco i també quan l’oposició reprèn l’activitat: vagues mineres, “Contubernio de Munich”.
En el govern s’observen dues rivalitats: entre tecnòcrates (futur monàrquic) i Regencialistes (monàrquics moderats), i entre reformistes (preferien reformes polítiques) i regencialistes. Amb el nou canvi de govern (1965) s’aconsegueix l’equilibri entre les tres postures.
Es postulen una sèrie de lleis que obrin les ments espanyoles, algunes d’aquestes lleis son; “Ley de prensa de Fraga” (1965), (Desaparició de la censura prèvia), la “Ley Orgánica del Estado”. (Pretenia completar el procés d’institucionalització). “Ley de Libertad Religiosa” (1966).
Comencen les mobilitzacions universitàries, rebel·lia juvenil, secularització de la societat.
En l’estiu de 1975 la premsa gaudia d’un major grau de llibertat. Els conservadors demanen la prorrogació de les Corts. Malgrat l’oposició del gabinet, es concedeix.
El 1975 va ser un any de gran violència i forta repressió a activistes del FRAP i d’ETA. Recordem que fins i tot el Papa va intentar intercedir per dos etarres condemnats a mort pel règim.
La malaltia de Franco avança. Juan Carlos no vol assumir els poders sense comptar amb el beneplàcit de Franco, que arribarà el 30 d’octubre.
Els partidaris que volien que tot continuara igual esperaven que Franco poguera estar recuperat el 26 de novembre i poder mantenir el “Consejo del Reino” (nombra al President) i impedir que Juan Carlos poguera elegir a un reformista, però Franco va morir el 20 de novembre.
Se suprimeixen els partits polítics i es crea el “Movimiento nacional” (1936). El poder es concentrà en el General Franco que es va convertir en: “Jefe de Gobierno” (1936), “Jefe del Estado” (1939); “Jefatura Nacional del Movimiento” (1937); a més d’ostentar el càrrec de “Capitán General del Ejército”.
Franco tenia el poder absolut, podent establir normes jurídiques sense deliberació del “consejo de ministros”.
Encara que era un règim de partit únic observem l’existència de famílies polítiques: “Falange”, “católicos”, “monárquicos” i els “tecnócratas”; que tingueren la seua importància en l’evolució del règim.
Serrano Suñer és una figura essencial per entendre la primera etapa del franquisme. “Ministro de Gobernación” i “Presidente de la Junta Política” realitza el “programa de fascitización”.
En aquesta època s’aproven els estatuts de la “Falange Española y de las JONS” i s’estructura el partit a l’estil feixista:
- “Consejo Nacional del Movimiento”.
- “El SEU revolucionario”.
- “Frente de juventudes”.
- “La Sección femenina”.
Sectors de l’exèrcit van impedir aquest procés.
En la primera remodelació de govern (1941) augmenta el poder dels falangistes; es pretén equilibrar aquest poder nombrant ministres a alguns militars, tanmateix el conflicte d’ambdues parts havia començat.
La tensió troba el seu punt d’inflexió quan uns falangistes bombardegen amb granades el Santuari de Begoña, on es trobava el General Varela. Franco decideix realitzar una nova remodelació del govern.
A finals de 1942 la segona guerra mundial s’apropa a la Península, Roosvelt va prometre que no atacaria Espanya. La posició de Franco es distancia cada vegada més dels feixistes europeus s’intuïa el final de la guerra.
Els monàrquics canvien d’opinió i de donar suport a una monarquia basada en el “Nuevo Orden”, Don Juan afirma que el govern espanyol “dependería de la voluntad del pueblo”. Alts militars descontents (7 de 12) demanen la dimissió de Franco, és l’única vegada ocorre una cosa semblant.
A mesura que la guerra va avançant, augmenta la pressió dels aliats (reducció de les importacions de petroli). De la “no-beligeráncia” es passa a una “neutralidad vigilante”.
La invasió de França va endurir la postura dels Aliats (possibilitat de sobrevolar l’espai aeri espanyol, evacuació dels ferits a través de Catalunya).
Després de la guerra el règim franquista era denominat “l’última dictadura feixista”. Els països occidentals, Europa i Estats Units, Canadà... deixen de costat la dictadura i apareix una oposició interior: Guerrilles (maquis) i “Manifiesto de Lausana” (Don Juan proposa la restauració monàrquica democràtica)
.
Per sortir d’aquest moment Franco va promulgar el “Fuero de los Españoles” (17 de juliol de 1945). Reduïa la importància de la Falange i es concedia més importància al component catòlic. Martín Artajo, dirigent d’”Acción Católica”, s’anomena “Ministro de Asuntos Exteriores”.
Es tractava de maquillar el que realment succeïa a Espanya, algunes d’aquestes decisions foren: eleccions municipals en març, “nueva ley de Referéndum”, amnistia per als delictes comesos durant la guerra.
El futur d’Espanya seria monàrquic, però amb les condicions de Franco. En la “Ley de Sucesión” (1947) es declara que “España es un Reino”. Franco elegiria al seu successor, es creen el “Consejo de Regencia” i el “Consejo del Reino”
.
Franco s’entrevista amb Don Juan en el Azor (1948) i es decideix que Juan Carlos, fill de Don Juan continue els seus estudis a Espanya.
En la dècada dels 50, el règim va madurar políticament. Tenia semblances amb el projecte d’”Acción Católica”.
1) Estat monàrquic autoritari.
2) Sistema corporatiu.
3) Autocràcia econòmica.
4) Reducció del paper del Moviment.
5) Suport dels militars.
6) Cultura religiosa i educativa catòlica.
Encara que augmenta el nivell de vida a partir de 1950, continuen les privacions econòmiques. Mobilitzacions a Barcelona (1951). Aturs a Biscaia i Guipúscoa.
Canvi de govern. Es concedeix més autoritat als catòlics. Ruiz Jiménez, “Ministro de Educación”.
Es reprenen les relacions amb Estats Units (1951) i s’integra Espanya en organitzacions internacionals (ONU, UNESCO).
Concordat amb la Santa Seu (1953). Reconeixement de la confessionalitat de l’Estat Espanyol, dret de presentació de bisbes per part del Cap d’Estat i independència de l’Església dins del sistema espanyol.
En febrer de 1956 apareix una gran oposició en la universitat. Hi ha un intent d’impugnació d’unes eleccions del SEU. (1953). Existeixen grups dissidents en la Universitat de Madrid: comunistes, socialistes, els que demanaven la reforma del sistema (Dionisio Ruidrejo) i grups que buscaven la reforma del SEU.
Els candidats del SEU perdem (1956). Apareix una forta repressió contra els estudiants opositors per part de Guardes de Franco. Els falangistes amenacen amb fortes represàlies. Es tanca la Universitat de Madrid i se suspenen els articles 14 i 18 del “Fuero de los Españoles”.
En aquesta època es pateix un canvi de ministre (Educació) i de dirigents del Moviment.
Franco accepta la proposició falangista per a la redacció de noves lleis fonamentals. A primers de la tardor hi havia tres projectes: “Principios del Movimiento”, “ley orgánica del Movimiento” i “propuesta de ley de Ordenación del Gobierno”.
En cap d’aquestes es menciona a la monarquia ni al rei.
Monopoli polític per al Moviment després la mort de Franco. Aparegueren conflictes en el govern i en els grups monàrquics. Alguns cardenals desaprovaren els projectes “están en desacuerdo con las doctrinas pontificias”. Demanaven que evitara “una dictadura de partido único”. Els projectes van ser revisats (1957) però Franco tampoc els va acceptar.
Carrero Blanco va aconsellar Franco una nova remodelació del govern per afirmar la seua autoritat. En aquest nou govern hi havia absència de falangistes i èmfasi en la tècnica, nous ministres professionals o tècnics. Membres de l’Opus Dei. López Rodó, Ullastres, Navarro Rubio.
Malgrat aquests canvis la base del govern seguia sent militar (7 de 17). Es crea un tribunal militar sobre “actividades extremistas”: vagues, manifestacions. (1958) i una Llei contra rebel·lió militar, bandidatge i terrorisme (1960). També s’inaugura el “Valle de los Caídos”.
Després de 4 anys de dèficit i inflació es produeix una crisi (1959). Hi ha un enfonsament del mercat de valors i els ministres econòmics aconsellen un canvi de direcció en l’economia. Franco desconfia d’aquest sistema, però finalment és convençut.
El “Plan de estabilización” (1959) tenia com a objectiu: estalvi, deflació, obertura de mercat. Va suposar la caiguda del sistema autàrquic i va ser un dur colp per l’home del carrer: atur, disminució de la renda (durant 1 any). Després del pla hi va haver un excedent de divises, inversions estrangeres, creixement del turisme.
“Primer Plan de Desarrollo” (1963-64): metal·lúrgia, vaixells, carreteres. Exempcions d’impostos, crèdits, subvencions a l’exportació en diversos sectors. Les conseqüències d’aquest pla es varen veure prompte: gran creixement econòmic, i una ràpida transformació social.
És en la dècada dels 60 quan es poden veure les primeres mostres de cansament de Franco i també quan l’oposició reprèn l’activitat: vagues mineres, “Contubernio de Munich”.
En el govern s’observen dues rivalitats: entre tecnòcrates (futur monàrquic) i Regencialistes (monàrquics moderats), i entre reformistes (preferien reformes polítiques) i regencialistes. Amb el nou canvi de govern (1965) s’aconsegueix l’equilibri entre les tres postures.
Es postulen una sèrie de lleis que obrin les ments espanyoles, algunes d’aquestes lleis son; “Ley de prensa de Fraga” (1965), (Desaparició de la censura prèvia), la “Ley Orgánica del Estado”. (Pretenia completar el procés d’institucionalització). “Ley de Libertad Religiosa” (1966).
Comencen les mobilitzacions universitàries, rebel·lia juvenil, secularització de la societat.
En l’estiu de 1975 la premsa gaudia d’un major grau de llibertat. Els conservadors demanen la prorrogació de les Corts. Malgrat l’oposició del gabinet, es concedeix.
El 1975 va ser un any de gran violència i forta repressió a activistes del FRAP i d’ETA. Recordem que fins i tot el Papa va intentar intercedir per dos etarres condemnats a mort pel règim.
La malaltia de Franco avança. Juan Carlos no vol assumir els poders sense comptar amb el beneplàcit de Franco, que arribarà el 30 d’octubre.
Els partidaris que volien que tot continuara igual esperaven que Franco poguera estar recuperat el 26 de novembre i poder mantenir el “Consejo del Reino” (nombra al President) i impedir que Juan Carlos poguera elegir a un reformista, però Franco va morir el 20 de novembre.
divendres, 3 d’agost del 2007
Buscando Rojos
Com ja es sap, a València les Forces d’Ocupació Nacionals, o feixistes pels amics, van entrar a València l’any 1939, al final de la guerra, en concret, a Picanya van pendre possesió de l’Ajuntament el 29 de Març de 1939.
Només començar la guerra, la Junta de Defensa Nacional (curiós nom per a uns colpistes, de DEFENSA s’anomenen, quan són ells qui porten a terme el Glorioso Alzamiento) promulga l’ORDE 19.08.1936, amb ella comença la Depuració dels Mestres, amb informes dels ajuntaments, rectors, persones afectes al règim, etc... A partir d’aquesta data i fins l’any 1939, conforme transcurría la guerra, van dotar a la Depuració de Mestres de tot un entramat legislatiu, administratiu i burocràtic per tal d’expedientar els mestres i decidir si eren aptes per a exercir la seua professió dintre del “Nuevo Orden”.
Alguns expedients serà impossible de trobar, ja que no es depurava els mestres privats, i sembla que a Picanya hi van exercir uns quants, tampoc s’obria expedient als exiliats, així com el que a Picanya s’anomena “costureta” o “anar als cagons” que era una escola bresol (guarderia) privada, sembla que hi havien dues.
Evidentment, hem exclòs de la Llista el col·legi de monges de Picanya, ja que a banda de ser un col·legi privat, va ser fundat a Picanya el 1952 i pensem que cap monja va passar pel procès de depuració.
En poques paraules, es va depurar els funcionaris o mestres en pràctiques que volien exercir a les Escoles Nacionals.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Mestres que van exercir a Picanya a abans de 1939
D. Paulino Pinilla Tubero
Any: 05/04/1943
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Suspensión de sueldo por dos años. Suspensión de empleo por dos años
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por dos años.
(tot i ser expedientat i retirat dels càrrecs encara el situem a Picanya a l’any 1943 i 1945)
Dª. Miguela Sanz Trallero
Any: 28/12/1942
Cargos: sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Alhora de ser expedientada es troba exercint a Sueca)
Dª. Desamparados Inglés Selles
Any: 01/03/1943
Cargos: no aparecen cargos
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
(fugís o desapareix en guerra, l’any 1938, possiblement al mes de Maig, a l’Expedient de Depuració apareix com a EXCEDENTE)
Dª. Mª Pilar Inglés Selles
Any: 27/02/1942
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista. Contraria a la Religión. Antireligiosa. Anticlerical.
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado Fuera de la provincia.
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient es senyala que era “Cursillista” l’any 1936, es a dir que feia les pràctiques per a mestra)
Dª. Maria Blasco Alcayna
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(mestra al Barri de La Florida, possiblement privada, se li concedeix una subvenció a l’any 1936, que se li retira només esclatar la guerra)
Dª. Maria Luisa Díaz Santos
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(Mestra encarregada dels xiquets i xiquetes Refugiats vinguts de Madrid, el 2 de Març de 1937, l’ajuntament acorda instalar la Colònia escolar de xiquets refugiats de Madrid en l’Hort de la vídua d’Albiñana Montesinos Coll)
D. Félix Navarro Clemente
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(arriba a Picanya fugint de la guerra, i de l’ocupació del seu poble per les Forces Nacionals, ocupa una vacant l’any 1937, pel que sabem estava casat amb una mestra del poble, era republicà i no podia tornar a exercir al seu poble. En el llibre d’actes de l’Ajuntament de Picanya es diu el següent en data 26 de Juny de 1937:
“ Se acuerda en vista de hallarse vacante la Escuela Nacional de niños número 1 de esta localidad, que por la Junta Provincial de Nombramientos de Maestros interinos de Valencia se nombrese para la misma al Maestro D. Félix Navarro Clemente, lo cual lo es en propiedad de la nacional mixta de Tierzo provincia de Guadalajara, pueblo enclavado en la zona rebelde, por tal causa sin ejercer la profesión en la actualidad y que circunstancialmente se halla residiendo en este pueblo como consorte de la Maestra interina de la unitaria de niñas número 3 y a juicio de este Consejo con garantias suficientes en su lealtad al régimen republicano legalmente constituido.”)
D. Victor Pinilla
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(fill de D. Paulino Pinilla, exercís de mestre substituint a Dª. Desamparados Inglés, més tard va exercir de mestre privat a Picanya i Paiporta)
Dª. Adelaida Català Jorge
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Desapareix abans de novembre de 1938
Dª. Purificación Bello
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Victòria Soda Sorita
Any: 04/08/1941
Cargos: Sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Dª. Asunción (es va fer càrrec de la “Costureta al Carrer Colón, sabem que va exercir al Poble entre 1928 i 1934 aproximadament)
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
D. Pascual Ruiz Garcia (es deia de nom Alejandro Pascual)
Any: 02/02/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
D. Balbino
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
D. Ismael Casaban Guzman
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Trinitat Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
------------------------------------------------------------------------------------------------
Mestres que van exercir a Picanya a partir de 1939 (Aquesta llista és incompleta)
D. Antonio Ibañez Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Maria Valls García
Any: 21/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient figura que estava exercint en el Plan Profesional)
Dª. Rosa Gregori Garcia
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Amparo Roser Roca
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Isabel Ibañez
Any: 05/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Cerdá estaria exercint l’any 1941 a Xeraco)
D. Manuel Magro
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Elvira Izquierdo
Any: 24/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Esparza estaria exercint l’any 1941 a València, dintre del Plan Profesional G. P.Huerf.)
D. José Domingo
Any: 23/06/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Estem gairebé segurs que este expedient no pertany al mestre que va exercir a Picanya, ja que l’expedient el situa el mateix any a L’Alcudia, de segon cognom Gardo, a Picanya sembla que va exercir de mestre d’escola privada a l’Av. Ricardo Capella, si era mestre privat no tenia perquè pasar pel procès de depuració.)
D. Salvador Martínez Curto
Naix a Xàtiva al 1899, ocupa plaça de mestre al poble Mallorquí de Petra, d’on és expedientat, depurat i traslladat a Picanya, on arriba el 1950, on mor el 1969. A Picanya te un carrer al seu nom atenent a que “són notoris i reconeguts els mèrits concrets per En Salvador Martínez Curto, mestre nacional que exercí durant diversos anys en aquesta població i que al mateix devem gran número de Picanyers els fonaments de la nostra educació i de grat record per a tothom”.
Dª. Dolores Alonso (Doña Lola)
Any: 19/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Martí estaria exercint l’any 1941 a Quatretonda.)
D. Enrique Albert
Any: 18/05/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ell, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Tudela estaria exercint l’any 1942 de cusillista del 36.)
D. Demetrio
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Francisca Mascaró
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Bibliografia:
Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Ramos A.; Ciclisme en la Sang
Fonts Orals.
Altres Fonts Escrites: Llibres d’Escolaritat signats pels mestres.
Només començar la guerra, la Junta de Defensa Nacional (curiós nom per a uns colpistes, de DEFENSA s’anomenen, quan són ells qui porten a terme el Glorioso Alzamiento) promulga l’ORDE 19.08.1936, amb ella comença la Depuració dels Mestres, amb informes dels ajuntaments, rectors, persones afectes al règim, etc... A partir d’aquesta data i fins l’any 1939, conforme transcurría la guerra, van dotar a la Depuració de Mestres de tot un entramat legislatiu, administratiu i burocràtic per tal d’expedientar els mestres i decidir si eren aptes per a exercir la seua professió dintre del “Nuevo Orden”.
Alguns expedients serà impossible de trobar, ja que no es depurava els mestres privats, i sembla que a Picanya hi van exercir uns quants, tampoc s’obria expedient als exiliats, així com el que a Picanya s’anomena “costureta” o “anar als cagons” que era una escola bresol (guarderia) privada, sembla que hi havien dues.
Evidentment, hem exclòs de la Llista el col·legi de monges de Picanya, ja que a banda de ser un col·legi privat, va ser fundat a Picanya el 1952 i pensem que cap monja va passar pel procès de depuració.
En poques paraules, es va depurar els funcionaris o mestres en pràctiques que volien exercir a les Escoles Nacionals.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Mestres que van exercir a Picanya a abans de 1939
D. Paulino Pinilla Tubero
Any: 05/04/1943
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Suspensión de sueldo por dos años. Suspensión de empleo por dos años
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por dos años.
(tot i ser expedientat i retirat dels càrrecs encara el situem a Picanya a l’any 1943 i 1945)
Dª. Miguela Sanz Trallero
Any: 28/12/1942
Cargos: sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Alhora de ser expedientada es troba exercint a Sueca)
Dª. Desamparados Inglés Selles
Any: 01/03/1943
Cargos: no aparecen cargos
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
(fugís o desapareix en guerra, l’any 1938, possiblement al mes de Maig, a l’Expedient de Depuració apareix com a EXCEDENTE)
Dª. Mª Pilar Inglés Selles
Any: 27/02/1942
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista. Contraria a la Religión. Antireligiosa. Anticlerical.
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado Fuera de la provincia.
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient es senyala que era “Cursillista” l’any 1936, es a dir que feia les pràctiques per a mestra)
Dª. Maria Blasco Alcayna
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(mestra al Barri de La Florida, possiblement privada, se li concedeix una subvenció a l’any 1936, que se li retira només esclatar la guerra)
Dª. Maria Luisa Díaz Santos
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(Mestra encarregada dels xiquets i xiquetes Refugiats vinguts de Madrid, el 2 de Març de 1937, l’ajuntament acorda instalar la Colònia escolar de xiquets refugiats de Madrid en l’Hort de la vídua d’Albiñana Montesinos Coll)
D. Félix Navarro Clemente
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(arriba a Picanya fugint de la guerra, i de l’ocupació del seu poble per les Forces Nacionals, ocupa una vacant l’any 1937, pel que sabem estava casat amb una mestra del poble, era republicà i no podia tornar a exercir al seu poble. En el llibre d’actes de l’Ajuntament de Picanya es diu el següent en data 26 de Juny de 1937:
“ Se acuerda en vista de hallarse vacante la Escuela Nacional de niños número 1 de esta localidad, que por la Junta Provincial de Nombramientos de Maestros interinos de Valencia se nombrese para la misma al Maestro D. Félix Navarro Clemente, lo cual lo es en propiedad de la nacional mixta de Tierzo provincia de Guadalajara, pueblo enclavado en la zona rebelde, por tal causa sin ejercer la profesión en la actualidad y que circunstancialmente se halla residiendo en este pueblo como consorte de la Maestra interina de la unitaria de niñas número 3 y a juicio de este Consejo con garantias suficientes en su lealtad al régimen republicano legalmente constituido.”)
D. Victor Pinilla
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(fill de D. Paulino Pinilla, exercís de mestre substituint a Dª. Desamparados Inglés, més tard va exercir de mestre privat a Picanya i Paiporta)
Dª. Adelaida Català Jorge
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Desapareix abans de novembre de 1938
Dª. Purificación Bello
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Victòria Soda Sorita
Any: 04/08/1941
Cargos: Sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Dª. Asunción (es va fer càrrec de la “Costureta al Carrer Colón, sabem que va exercir al Poble entre 1928 i 1934 aproximadament)
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
D. Pascual Ruiz Garcia (es deia de nom Alejandro Pascual)
Any: 02/02/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
D. Balbino
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
D. Ismael Casaban Guzman
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Trinitat Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
------------------------------------------------------------------------------------------------
Mestres que van exercir a Picanya a partir de 1939 (Aquesta llista és incompleta)
D. Antonio Ibañez Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Maria Valls García
Any: 21/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient figura que estava exercint en el Plan Profesional)
Dª. Rosa Gregori Garcia
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Amparo Roser Roca
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Isabel Ibañez
Any: 05/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Cerdá estaria exercint l’any 1941 a Xeraco)
D. Manuel Magro
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Elvira Izquierdo
Any: 24/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Esparza estaria exercint l’any 1941 a València, dintre del Plan Profesional G. P.Huerf.)
D. José Domingo
Any: 23/06/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Estem gairebé segurs que este expedient no pertany al mestre que va exercir a Picanya, ja que l’expedient el situa el mateix any a L’Alcudia, de segon cognom Gardo, a Picanya sembla que va exercir de mestre d’escola privada a l’Av. Ricardo Capella, si era mestre privat no tenia perquè pasar pel procès de depuració.)
D. Salvador Martínez Curto
Naix a Xàtiva al 1899, ocupa plaça de mestre al poble Mallorquí de Petra, d’on és expedientat, depurat i traslladat a Picanya, on arriba el 1950, on mor el 1969. A Picanya te un carrer al seu nom atenent a que “són notoris i reconeguts els mèrits concrets per En Salvador Martínez Curto, mestre nacional que exercí durant diversos anys en aquesta població i que al mateix devem gran número de Picanyers els fonaments de la nostra educació i de grat record per a tothom”.
Dª. Dolores Alonso (Doña Lola)
Any: 19/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Martí estaria exercint l’any 1941 a Quatretonda.)
D. Enrique Albert
Any: 18/05/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ell, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Tudela estaria exercint l’any 1942 de cusillista del 36.)
D. Demetrio
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Dª. Francisca Mascaró
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Bibliografia:
Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Ramos A.; Ciclisme en la Sang
Fonts Orals.
Altres Fonts Escrites: Llibres d’Escolaritat signats pels mestres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)