Passar més fam que un mestre d'escola

Esta frase feta té molts anys, i les frases populars tenen molta part de raó, antigament, abans de 1901, els mestres no cobraven de l’Estat, als pobles, els rectors feien de mestre, i si tenien mestre titulat, el seu sou estava a càrrec dels l’Ajuntaments, i estos moltes vegades no estaven al corrent i passaven mesos sense pagar-los. Al 1901 l’Estat es va fer càrrec de l’Educació, i per tant del sou dels mestres, tot i això, van tindre que passar uns quants anys per a cobrar puntualment tots els mesos.

La postguerra, amb la Depuració dels mestres, va fer passar els professionals de l’educació per moltes penúries. Els mestres, si be és cert que tenien entre la població un alt prestigi, no tenien alhora un sou elevat, ni altres recursos per tal de subsistir a l’Espanya de la postguerra, a este fet hem de tenir en compte que 2448 mestres de la província de valència van ser depurats, d’ells i només a l’Horta (sense contar València) un 32’98% dels mestres van ser sancionats, d’un total de 282.

La depuració significava una primera sentència, cautelar, que s’aplicava alhora d’obrir expedient fins el moment de la sentència definitiva, això es traduïa, en que tot i ser declarat, dos o tres anys desprès, innocent, el mestre havia patit, a més de l’escarni i estar sotmès a la vigilància de les “fuerzas vivas”, grans penúries econòmiques, amb la suspensió del sou en alguns casos, tenint que recórrer a altres treballs per poder-se mantenir.

Així ens ho recorda J. Royo, quan en el seu llibre, Picanya. El nostre poble, la nostra gent, fa una breu biografia del mestre D. Salvador Martínez Curto:

“[...] obtindria la seua primera plaça de mestre al poble mallorquí Petra. La guerra civil els sorprengué en aquesta població, on li van prohibir exercir l’ensenyança; encara que a l’acabar-se el reintegrarien en el seu lloc de treball, ja que en res estava implicat. Els anys de la guerra, aquestes difícils anys, hagué de conformar-se en donar classes particulars i la gent del poble, per als que era estimat i volgut, l’ajudaven en allò que podien, donant-li tota classe de menjar.”


Com ell, i a Picanya, un altre mestre va tenir que recórrer a l’educació privada, a buscar-se altres feines per poder viure, D. Paulino Pinilla Tubero (2 anys sense sou). Don Paulino, va ser suspès de sou, de manera preventiva, ja que a la sentència final no se li aplica esta sanció, sense contar amb els mestres que van ser separats del seu càrrec i que van tindre de buscar-se una altra feina. En el seu cas, acusat de ser “Simpatizante de Izquierdas”.

Tot i les penalitats, el estar en un lloc de treball sense cobrar, cap dels dos van deixar de donar classe, cap d’ells va renunciar al seu ofici ni a la seua plaça de mestre.

En realitat, als mestres que van exercir durant la república que no van ser afusellats, els que no van fugir, aquells que pensaven que no els hi podia passar res, ja que res dolent havien fet, al final, només els hi va quedar el seu prestigi davant la gent dels pobles que els coneixien i els respectaven.

Aquells mestres van ser expedientats, depurats, traslladats, suspesos de sou i van passar fam. Però sobretot, van estar Vigilats.

Bibliografia:
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Zurriaga, F.; L’escola del meu poble

Ramos, A.; Ciclisme en la Sang

Fonts Orals.

Ja va entrant la Processó

En Març de 1939, la “Junta Delegada de Falange Española de Picaña”, pren possessió de l’Ajuntament de Picanya. Moltes coses anaven a canviar des d’aquell moment.

Els diferents alcaldes, quatre en un any, tindran la tasca d’adaptar el poble a les noves lleis del Franquisme, eliminar tota sospita de Republicanisme al poble, propagar la nova ideologia que anava a envair a tota una societat, i que esta acceptaria, gràcies al mitjà més efectiu d’instrucció, la por.

El primer Ajuntament amb D. Pascual Martínez Simó, com a Alcalde – President; va decidir, no donar validesa a un augment de sou per als empleats de l’ajuntament, aprovat durant l’Ajuntament republicà. Alhora que seguint indicacions del “General Jefe del Ejercito de Galícia” nombren Vocals de la “Comisión Depositaria de Recuperación Agrícola” a D. Bernabé Marí Chirivella i D. Francisco Martínez Ciscar. La política era clara, tot el fet anteriorment no servia, estava malament; més que una política positiva de canvis, calia una política de destrucció de les propostes fetes anteriorment.

Comencen a retornar als seus propietaris les terres confiscades pel Comité Executiu Popular, així, ens consta que se li van retornar a Jose Maria Llop Soriano.

Un més desprès, el 5 d’Abril, es conformaria el segon Ajuntament, amb D. Benito Nemesio Martínez com a Alcalde. La guerra havia acabat l’1 d’Abril. En els dos mesos que duraria el seu ajuntament, el primer que es va fer va ser obrir expedient de depuració a tots els empleats de l’ajuntament i nomenar, per tant, un nou vigilant nocturn interí (sereno), Vicente Moreno Bartual. Els altres nomenaments podien esperar, però recordem que el sereno era qui despertava els llauradors per anar a treballar, i la seva importància al poble era vital per poder conservar l’ordre i el treball en condicions.

La seua segona acció va ser canviar el nom dels carrers de la següent manera:

Plaza de la República, passa a ser Plza de Calvo Sotelo, actual plaça de la Constitució (que ja s’anomenava així l’any 1836), per a tots, la plaça de l’església.

Plaza Emilio Castelar, passa a ser Plza del Generalísimo Franco, actualment és la Plaça Major, coneguda com la plaça dels jubilats.

Plaza de Pi i Maragall, passa a ser Plza José Antonio, actual Plaça del País Valencià.

Calle Joaquín Costa, passa a ser C/ San José

Avenida Blasco Ibáñez, passa a ser avda. Màrtir Ricardo Capella Claramunt

Calle José Pechuan, passa a ser Calle Mayor

Calle Pintor Sorolla, passa a ser C/ del Sol

Calle de Víctor Hugo, passa a ser Calle de la almasereta (escrita així, tot i que la forma correcta és almassereta)

I a més “se hace saber a los vecinos de este pueblo que queda terminantemente prohibido la Blasfemia y por consiguiente seran sancionados todos los que infrinjan dicha orden”.

Ens agradaria saber quina era la sanció, i si funcionava com a una acusació, senyor alcalde el tío Batiste ha blasfemat... o simplement era si et pillava la policia.

Tot i això, dubte que a ningú se li pasara pel cap blasfemar en públic, ja que el que importava no era només la sanció, sinó ser considerat mal catòlic, i per tant sospitós de republicà i comunista.

L’ajuntament va readmetre a D. Braulio V. Gimeno y Márquez com a farmacèutic del poble, amb el sou corresponent. D. Braulio havia desaparegut en guerra, i ara tornava.

També es prohibeix l’entrada a carros a la Plaça de l’església, on també estava l’ajuntament, essent així peatonal.

Comencen a resoldre els expedients de depuració, amb el cessament de l’advocat assessor D. Luis Donderis i el practicant D. José Garcia Garcés, per no presentar al·legacions en contra del seu expedient sancionador, nomenant practicant a D. Florencio Ruiz Ladrón de Guevara i advocat a D. Francisco Ramon Rodríguez Roda. Alhora anomenen a D. Urbano Taverner Andrés, com a Secretari provisional, mentre es tramita l’Expedient de D. Ángel Garcia García.

S’aproven les obres a la Casa Abadia, i es contribueix amb 300 pessetes per a la compra de la nova imatge de la Sang, ja que s’estava fent una arreplega al poble. També es forma la Comisión de Festejos, així com separar el cementiri civil del catòlic, col·locant en este una creu.

Es publica un ban, que diu “todos los individuos que hayan pertenecido al ejército rojo y no hayan pasado por campos de concentración, se presenten en el Ayuntamiento, para llenar las hojas de clasificatorias en virtud de lo ordenado por la autoridad militar”.

Es demana tapar els refugis antiaèris urbans situats a la Plaça de l’estació...

El 29 de maig, pren possessió del seu càrrec el que seria alcalde fins a Desembre de 1939, D. Francisco Pons Moreno.

La primera acció d’este nou ajuntament va ser nomenar a D. Vicente Tarazona Bartual encarregat del Registre de Col·locació Obrera, a sou de l’ajuntament, i a proposta del Jefe Local de la Central Nacional Sindicalista, apareix així al nostre poble el que s’anomenaria Sindicato Vertical.

Restabliria el funcionament de l’ajuntament, readmetent en els seus càrrecs als empleats municipals:

Ismael Martínez Tordera (auxiliar de secretari)

Bautista Císcar Folgado (alguacil)

José Babiera Garcés i José Beta Císcar (guardies de camp)

Manuel Martí Olmo (guardia nocturn)

Carlos Lázaro Muñoz (encarregat de neteja)

Fernando Romeu Ridaura (aparellador)

Es deixa sense readmetre a D. Angel Garcia Garcia, per estudiar el seu cas, “hasta que no se resuelva el procedimiento judicial que se le instruye en la auditoria de Guerra de este Distrito”, mesos més tard, el 31 d’octubre es decideix una separació definitiva del seu càrrec.

Alhora s’accepta la dimissió de D. Urbano Taberner com a secretari, per malaltia, nomenat a D. Vicente Cervera Aviñó, secretari interí. També marxa el practicant, D. Florencio Ruiz, al incorporar-se a l’exèrcit.

S’acorda subvencionar les Festes de La Sang, es prohibeixen les Bervenes, s’insisteix en tapar el refugis, es pinta l’escola, es tornen els objectes incautats per l’Ajuntament Republicà, entre ells, les escopetes que s’havien retirat a la població.

S'anomena Alcalde pedani del Barri de “La Florida” a D. José Peris Babiera, este barri s’havia segregat de Picanya durant els últims anys de la República, passant a pertanyer a Paiporta, evidentement, l’Ajuntament Franquista, no dona per bona esta segregació. Anys més tard es segregaria definitivament.

Una qüestió curiosa és que la presó de Torrent, estava vigilada per, segons ells, “elementos de Falange”, el cas és que esta presó tenia que estar mantinguda pels pobles de la partida Judicial de Torrent, i s’acorda el pagament mensual de 50 pessetes per al seu manteniment, ja que feia mesos que els vigilants no cobraven.

En època republicana, s’havia demanat la construcció de la carretera de Picanya a Paiporta, en este moment es demana retornar a emprendre este projecte.

El 27 de Desembre de 1939, pren possessió com a alcalde D. Francisco Raga Casaban, que ho seria fins el 1944.

Bibliografia:

Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.

Royo Jose; Evolución Historica de una Institución Local: El Ayuntamiento de Picanya

Besó, A. I Pérez, C.; La Història als carrers de Picanya

Posant ordre

La guerra en territori republicà va ser dolorosa i patida per molta gent, tot i això, no va significar un extermini d’aquells que combregaven amb els ideals Falangistes. Més de 20 homes pertanyents a la Falange, van ocupar càrrecs a l’Ajuntament l’any 1939.

El 24 de Gener de 1939 es realitza la última sessió del “Consejo Municipal”, és a dir, de l’Ajuntament Republicà.

Passarien 2 mesos fins que el 29 de Març de 1939, es pren possessió de l’Ajuntament per part de la “Junta Delegada del Ayuntamiento de Falange Española de Picaña”, davant del secretari del poble D. Ángel Garcia Garcia i D. Manuel Ariza Ariza, Capità Veterinari de l’Exercit.

Este primer Ajuntament estava conformat per D. Pascual Martínez Simó, com a Alcalde – President; D. Manuel Planells Pellicer, com a vicepresident i com a vocals D. Carmelo Baixauli Ros, D. Vicente Tarazona Bartual, D. Francisco Almenar Moreno, D. José Serrador Más i D. Bautista Valero Alejos; que van finalitzar l’acte, segons l’acta “al grito de Arriba España, Viva Falange Española, Viva Franco”.

Va durar poc, i l’única iniciativa pressa va ser el no donar validesa a un augment de sou per als empleats de l’ajuntament, aprovat durant l’Ajuntament republicà. Alhora que seguint indicacions del “General Jefe del Ejercito de Galícia” nombren Vocals de la “Comisión Depositaria de Recuperación Agrícola” a D. Bernabé Marí Chirivella i D. Francisco Martínez Ciscar.

El 5 d’Abril de 1939, es realitza la constitució de la “Comisión Gestora Municipal”, designada per la “Junta Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.” quedant constituïda per:

D. Benito Nemesio Martínez (Alcalde)

D. Bernabé Marí Chirivella (1er Teniente Alcalde)

D. José Mª Tarazona Ortí (2on Teniente Alcalde)

D. Pascual Martínez Simó (Vocal)

D. Francisco Almenar Moreno (Vocal)

D. Carmelo Baixauli Ros (Vocal)

D. Francisco Tordera Desco (Vocal)

D. Vicente Cubells Alejos (Vocal)

Dos mesos després, el Governador Civil, decideix canviar de nou l’ajuntament, i així. A 29 de Maig de 1939 (“Tercer año Triunfal”) D. Casto Pérez de Arevalo, Alfèrez, en nom del “Sr. General Jefe del Cuerpo de Ejército de Galicia”, nomena la nova Comissió Gestora Provisional, amb D. Francisco Pons Moreno com a Alcalde-President, i com a Regidors D. Francisco Tordera Desco, D. José María Tarazona Ortí, D. Bernabé Marí Chirivella, D. Pascual Martínez Simó i D. Benito Nemesio Martínez.

Set mesos va durar la Comisió Gestora presidida per D. Francisco Pons, en este temps els hi va donar temps a posar les bases del que seria l’aplicació de les lleis franquistes, Depuració de Funcionaris, canvis de noms als carrers, convocar festes religioses, i sobretot, el que ells anomenarien “poner orden”.

Estos primers moments d’inestabilitat, van acabar quan el 27 de Desembre de 1939, pren possessió com a alcalde D. Francisco Raga Casaban, que ho seria fins el 1944.

Bibliografia:

Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.

Royo Jose; Evolución Historica de una Institución Local: El Ayuntamiento de Picanya

QUÈ S'ESTUDIAVA

ETAPES EDUCATIVES SEGONS LA "NUEVA LEY DE EDUCACIÓN PRIMARIA" DE 1945






Segons la Llei de 21 de Desembre de 1965. S’amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys
Creant-se dos cursos més de Primària obligatòria, sense modificar la resta de l'esquema

EDUCACIÓ NO FORMAL PER A LES DONES.

L’Església va controlar l’educació tant des del govern com des del púlpit. La influència es constatava a tots els nivells, la “ley de ordenación de la universidad de 1943” establia la confessionalitat religiosa de la universitat. Es va establir l’obligatorietat de l’estudi de la religió i es crea el que s’anomena "Dirección de formación religiosa universitária"
L’Església va influir en la dona de tres maneres diferents:

a) Parròquia o catequesi
A les parròquies es podia veure el paper de les dones. Les Dones es dedicaven a netejar i ornamentar l’església.
A més d’aquestes tasques també s’encarregaven de la catequesi, les dones eren el vehicle de transmissió de cultura. Les dones estaven educades per a l’acció benèfica.
b) Nous centres d’ensenyament propi regentats per congregacions religioses

L’Església crea centres per a l’educació de les dones. En els anys 40 i 50 hi ha un augment de la vocació religiosa per motius del clima de religiositat que es respirava, la manca d’homes.

c) A través d’organitzacions de dones laiques


Una organització que va tindre molta importància en l’època Franquista va ser la “Sección Femenina de la Falange”.
La “Sección Femenina” va ser fundada per Pilar Primo de Rivera. La finalitat va ser l’educació i socialització de la dona espanyola. La ideologia franquista era transmesa per la “Sección Femenina”. Obligatòria, la “Sección Femenina” s’encarregava de la formació política i social de les dones.
Les pautes de la ideologia de la “Sección Femenina”, es transmetien a través de les seues afiliades, aquestes normalment es preparaven per a ser transmissores en la que es coneixia com “Escuelas de Mando”, rebien quatre formacions concretes;
A) Formació política.
B) Formació religiosa.
C) Formació física.
D) Formació de la llar.

La ideologia es transmetia també a través de joventuts (7 - 17 anys), aquestes xiquetes es dividien per edats en;

§ 7- 10 anys MARGARITAS
§ 10- 14 anys FLECHAS
§ 14- 17 anys FLECHAS AZULES

S’agrupaven en col·legis i campaments o el que s’anomenava “Casa de Flechas”. En un sentit més extens, la ideologia es va transmetre a través del que s’anomenava "Servicio Social" que s’assemblaria al servei militar.
El “Servicio Social” tenia tres moments, en els tres primers mesos la dona rebia formació teòrica (de caràcter sociopolític) i els tres mesos següents, cobrien les deficiències que havia deixat la postguerra.
Amb el temps es va fer no obligatòria menys per a aquelles dones que volien obtenir títols professionals i acadèmics, i per a l’administració pública.
Tenien revistes pròpies com "Bazar", "Teresa" o "Medina", la “Sección Femenina” va comptar amb institucions com "Los Círculos de Medina", "Escuelas Específicas del Hogar”.
La “Sección Femenina” organitzava les anomenades “Cátedras Ambulantes” i “Campamentos”, que eren una espècie de versió franquista de les “Misiones Pedagógicas”.

Educació de les dones

En la societat de l’època es volia aconseguir un tipus de dona submisa, obedient, callada, religiosa, mare i muller. Per tal d’aconseguir-ho hi ha tres mecanismes:

§ La separació de sexes
§ La feminització
§ Restricció a determinats nivells educatius

1) La separació de sexes

Absència de la coeducació. La coeducació és la convivència no només d’una aula sinó de la identitat del programa, mateixos mètodes, mateixos fins.
L’església catòlica s’apunta a la separació i en 1929 Pío XI en l’Encíclica DIVINI ILLIUS MAGISTER va condemnar la coeducació: la separació de sexes també és competència dels mestres.

2) La feminització

Educació relacionada amb les funcions socials. A més de separar-les es transmeten sabers distints. Es tractava de potenciar el model femení d’una dona amb sensibilitat, intuïció i pràctica.
En 1944 es declaraven obligatòries les disciplines separatistes: l’educació física, la formació política i la formació musical tenien programes diferents per als sexes.

L’escola franquista utilitzà el currículum ocult per a educar a les xiquetes de manera diferent als xiquets. Els mitjans més eficaços foren les representacions gràfiques d’homes i dones als llibres, aquests apareixien desenvolupant tasques pròpies del seu sexe. Es dóna una absència absoluta de les figures femenines a la història, a més hi ha un altre mecanisme ocult, com són els llibres de lectures per a xiquetes. Les mestres i inspectores estaven encarregades de fer realitat la feminització de l’escola. I així fins els anys 70.

3) Restricció de les xiquetes a determinats nivells educatius

Malgrat no haver una prohibició expressa, les autoritats sí faran veure una restricció en l’accés de les xiquetes. En 1940 J. Pemartin va escriure una obra que la podem enquadrar dintre de la línia del nacional Catolicisme. En 1970 el cardenal Oria escriu en la mateixa línia que Pemartín, aquest va escriure que havia d’allunyar-se a la dona de la universitat, el lloc d’aquesta és la llar. Hi ha una oposició entre nivells superiors d’estudi i els alts nivells d’ingrés en magisteri.

Com és l’escola: Tipus d’escoles, mobiliari, mestres, alumnes i editorials

Tipus d’escola

Els tipus d’escola es regulen segons la llei Moyano, es poden subdividir segons el criteri que es determine per a classificar-les:

Segons el programa: escoles de pàrvuls, elementals incompletes, elementals completes i superiors.
Segons els fons que pels que se sostenen: poden ser públiques o privades; les públiques poden ser municipals, provincials, generals i de fundació, també poden ser de patronat.
Segons l’edat dels alumnes: son de pàrvuls i primàries (elementals, superiors i d’adults); les d’adults poden ser nocturnes (per a homes) i dominicals (per a dones).
Segons el sexe dels alumnes: escoles de xiquets, de xiquetes o mixtes.
Segons el grau d’ensenyament: elementals (completes i incompletes) i superiors.
Segons el temps de funcionament: permanents (tot l’any) o temporals (fixes i ambulants)
Segons l’organització o nombre de classes: unitàries (un local i un mestre) i graduades.
Segons les condicions psicofísiques dels alumnes: normals i anormals (sords, cecs, deficients mentals).

La Llei d’Educació Primària de 1945, incorporarà nous tipus d’escoles: d’iniciació professional (permanents, de temporada i ambulants), de l’església (reconegudes i subvencionades), de patronat (de l’Estat, de l’església i de les empreses), privades (reconegudes subvencionades i autoritzades), escoles – llar, escoles a l’aire lliure escoles reformatòries i escoles comarcals.


Mobiliari i dotació escolar:

La llei de 1945 diu que la dotació material correrà a càrrec dels ajuntaments quan es tracta de l’obertura de l’escola i a càrrec de l’Estat quan és reposició d’elements.
Als anys 50 es nomena la necessitat d’utilitzar mobiliari adequat a les escoles maternals i parvularis i es regula les seues característiques.

Les característiques bàsiques del material escolar son: pupitres bipersonals per alumnes de més de 7 anys; taules planes bipersonals; taules planes de sis places per alumnes entre 7 i 11 anys; taules per a pàrvuls i maternals rodones, de sis llocs; butaques unipersonals de braç – taula per adults; taules de professor amb butaca; cadires; armaris; col·lecció de dos mapes d’Espanya físic i polític; pissarres; màquines d’escriure; màquines de cosir; aparells de ràdio i altres elements com globus terraqüis, làmines educatives, mapes de cartró, etc.


El mestre.

A partir de 1937 comencen els cursets impartits per l’”Asociación Católica de Maestros”; per la “Comisión de Cultura y Enseñanza”. La F.A.E. continua amb les seues “Semanas de Educación”. El més important és el “Curso de Orientaciones Nacionales de Enseñanza Primària” que dictarà les línies pedagògiques del Règim.

Finalitzada la Guerra i amb la necessitat de nous mestres comença el “Plan Bachiller”; aquest permet l’accés al Magisteri a qualsevol batxiller universitari cursant 12 assignatures, de les que pot examinar-se per lliure, si es vol ensenyament oficial se segueix un curs intensiu de sis mesos i unes reduïdes pràctiques i un curset de “formación patriótica y política”.

El “Plan Provisional de 1942” exigeix únicament l’ensenyament primari per l’ingrés en les Normals mitjançant un examen i l’edat de 12 anys; són tres anys de formació cultural i un de formació professional.
Amb la Llei del 45, tornen les Escoles de Magisteri, l’edat d’ingrés és als 14 anys mitjançant un examen, s’exigeix els quatre cursos de batxillerat elemental i tres més de carrera amb una prova final. En 1950 s’estableix l’assistència a un campament del “Frente de Juventudes” o de la “Secció Femenina”.
En 1967 apareix el “Plan de estudios de la Escuelas Normales”, exigint el batxillerat universitari sense examen d’ingrés, dos cursos d’estudis, una prova en finalitzar-los i un curs de pràctiques en els col·legis nacionals.
En 1970 comença el “Plan Experimental” que duria a Magisteri a l’educació segons la LGE de 1970.

Alumnes i matèries

La llei de 1945 assenyala l’educació com obligatòria, de 6 a 12 anys, fins el 1965 que es declara fins els 14 anys. Establint el “Certificado de Estudios Primarios” i la “Cartilla de Escolaridad”.
La LGE de 1970 estableix com obligatòria la EGB.

Les matèries obligatòries fins la llei del 70 són:
a) instrumentals: lectura, escriptura, expressió gràfica i càlcul
b) formatives: religió, formació de l’esperit nacional, formació intel·lectual i formació física.
c) complementàries: ciències de la natura, ciències artístiques, treballs anuals i de taller i labors.


Les editorials

Les editorials permeses durant el franquisme són fins els anys 40: Seix y Barral, Magisterio Español, Santareu, Sopena, Ediciones Leo, Aguado, Ediciones Monserrat i Luís Vives.

L’escola en general, fets i legislació

Fins el 30 de gener de 1938 en què es constitueix el primer govern de Franco, amb Pedro Sainz Rodriguez com a ministre d’Educació, la política pedagògica de la “Junta Técnica” es basa en les “Comisiones de Depuración”, el seu objectiu, l’eliminació de l’educació i els mestres de la República.

Per a l’implantació de la nova escola nacional “católica, humana, patriótica y religiosa”, front l’escola republicana és necessària la separació i depuració dels seus promotors i professors i la ideologització e inculcació als nous docents dels nous ideals. L’església marcarà els nous ideals de l’escola, que queden registrats en el “Curso de Orientaciones Nacionales de la Enseñanza Primària” (Pamplona, 1938).

Amb Ibañez Martín com ministre d’”Educación Nacional”(1939), s’estructura el model educatiu, es crea el C.S.I.C., substituint a la “Junta para Ampliación de Estudios”; el “Instituto – Escuela” es converteix en “Instituto Piloto Ramiro Maeztu” i el “Museo Pedagógico Nacional” en el “Instituto de Pedagogía San José de Calasanz”; es crea el ·Consejo Nacional de Educación” (1940); continua la depuració amb la “Ley contra la Masonería”; es crea el “Frente de Juventudes”, obligatori de 8 a 18 anys.

La “Nueva Ley de Educación Primària” (1945) marca els objectius de la nova escola franquista. El seu complement serà l’encíclica “Divini Illius Magistri”. L’església crea escoles privades i vigila les públiques, hi ha quatre tipus d’escoles: pública nacional, de l’església, de patronats i privades.

Amb Ruíz Jiménez de ministre (1951) hi ha certa obertura. Es va signar el “Concordato” amb el Vaticà. La llei de 22 de desembre de 1953 intenta flexibilitzar la construcció d’escoles. Apareix la “Ley de Ordenación de Enseñanza Media” (1953), que dividia el Batxillerat Elemental (4 cursos) i Superior (2 cursos), més un altre preuniversitari (PREU) que substituïa l’”exámen de Estado”.
També es crea la “Comisaría de Extensión Cultural” per a l’alfabetització d’adults i en 1954 es decreta l’assistència obligatòria a les escoles primàries. En 1953 s’aprova el “Reglamento General de Centros de Enseñanza Media y Profesional” i en 1954 el “Reglamento de Disciplina Escolar”. Es creen 22.788 escoles.

Amb En Jesús Robio García-Mina (1956) apareix la “Ley de Enseñanzas Técnicas”; regula l’obtenció del “Certificado de Estudios Primarios” (1958).

Coincidint amb el “I Plan de Desarrollo Económico y Social” (1964-1967) apareix la figura de Manuel Lora Tamayo (1962 – 1968), es nota certa modernització. Es creen 12.105 escoles. I apareix la “Campaña Nacional de Alfabetización” (1963).

Lora Tamayo, prepara la reforma de 1970, aconsegueix un 12% dels pressuposts generals per a educació. Reforma la Llei d’Educació Primària de 1945 amb les disposicions de la Llei de 21 de desembre de 1965. Amplia l’escolarització obligatòria fins els 14 anys. Apareixen dos noves figures a la Universitat, el professor “Agregado” i el “Departamento”. Les lluites estudiantils contra el SEU i la repressió de la policia fan que presente la seua dimissió en abril de 1968.

José Villar Palasí (1968); és un ministre històric, la llei que es va aprovar amb el seu ministeri ha estat vigent fins la LOGSE. La “Ley General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa” (1970) substitueix definitivament a la Llei Moyano. Ës una llei moderna; passem a descriure-la:

Educació preescolar: dividida en dos etapes, “Jardín de Infáncia” i “Escuela de Párvulos”, de caràcter voluntari i gratuït.
Educación General Básica: vol proporcionar una formació integral, igual per a tots i adaptada a les aptituds i capacitats individuals. Dues etapes, la primera (de 6 a 10 anys) i la segona (de 10 a 14 anys). S’obté el títol de “Graduado Escolar” i si no supera els estudis s’obté el “Certificado de Escolaridad”. El primer possibilita l’accés a Batxillerat i formació professional; el segon només a formació professional.
Enseñanza Media: queda emmarcada en el nivell del “Bachillerato Unificado Polivalente” que permet certa especialització i després el “Curso de Orientación Universitario” dona accés a l’Ensenyament superior.

Les innovacions més importants són:
- Educació personalitzada.
- Programació del currículum al voltant àrees d’expressió i d’experiència en mútua interacció, donant continuïtat al procés educatiu.
- Fidelitat de l’ensenyament amb el progrés científic.
- Innovació didàctica.
- Coneixement pràctic i efectiu del medi ambient i projecció del centre en la comunitat.
- Orientació i tutoria.
- Avaluació continua.
- Coordinació del professorat en la programació i planificació.
- Iniciatives pròpies de cada centre
- Reorientació permanent del sistema, segons l’experiència.

SITUACIÓ SOCIAL I POLÍTICA

Poc tenim que contar de la situació viscuda a Espanya. L’oposició a la República portaria al poder al general Franco. El general Francisco Franco crearà un estat autoritari sense constitució, essent aquesta substituïda per lleis fonamentals.

Se suprimeixen els partits polítics i es crea el “Movimiento nacional” (1936). El poder es concentrà en el General Franco que es va convertir en: “Jefe de Gobierno” (1936), “Jefe del Estado” (1939); “Jefatura Nacional del Movimiento” (1937); a més d’ostentar el càrrec de “Capitán General del Ejército”.

Franco tenia el poder absolut, podent establir normes jurídiques sense deliberació del “consejo de ministros”.
Encara que era un règim de partit únic observem l’existència de famílies polítiques: “Falange”, “católicos”, “monárquicos” i els “tecnócratas”; que tingueren la seua importància en l’evolució del règim.


Serrano Suñer és una figura essencial per entendre la primera etapa del franquisme. “Ministro de Gobernación” i “Presidente de la Junta Política” realitza el “programa de fascitización”.

En aquesta època s’aproven els estatuts de la “Falange Española y de las JONS” i s’estructura el partit a l’estil feixista:
- “Consejo Nacional del Movimiento”.
- “El SEU revolucionario”.
- “Frente de juventudes”.
- “La Sección femenina”.

Sectors de l’exèrcit van impedir aquest procés.

En la primera remodelació de govern (1941) augmenta el poder dels falangistes; es pretén equilibrar aquest poder nombrant ministres a alguns militars, tanmateix el conflicte d’ambdues parts havia començat.

La tensió troba el seu punt d’inflexió quan uns falangistes bombardegen amb granades el Santuari de Begoña, on es trobava el General Varela. Franco decideix realitzar una nova remodelació del govern.

A finals de 1942 la segona guerra mundial s’apropa a la Península, Roosvelt va prometre que no atacaria Espanya. La posició de Franco es distancia cada vegada més dels feixistes europeus s’intuïa el final de la guerra.

Els monàrquics canvien d’opinió i de donar suport a una monarquia basada en el “Nuevo Orden”, Don Juan afirma que el govern espanyol “dependería de la voluntad del pueblo”. Alts militars descontents (7 de 12) demanen la dimissió de Franco, és l’única vegada ocorre una cosa semblant.

A mesura que la guerra va avançant, augmenta la pressió dels aliats (reducció de les importacions de petroli). De la “no-beligeráncia” es passa a una “neutralidad vigilante”.
La invasió de França va endurir la postura dels Aliats (possibilitat de sobrevolar l’espai aeri espanyol, evacuació dels ferits a través de Catalunya).

Després de la guerra el règim franquista era denominat “l’última dictadura feixista”. Els països occidentals, Europa i Estats Units, Canadà... deixen de costat la dictadura i apareix una oposició interior: Guerrilles (maquis) i “Manifiesto de Lausana” (Don Juan proposa la restauració monàrquica democràtica)
.
Per sortir d’aquest moment Franco va promulgar el “Fuero de los Españoles” (17 de juliol de 1945). Reduïa la importància de la Falange i es concedia més importància al component catòlic. Martín Artajo, dirigent d’”Acción Católica”, s’anomena “Ministro de Asuntos Exteriores”.

Es tractava de maquillar el que realment succeïa a Espanya, algunes d’aquestes decisions foren: eleccions municipals en març, “nueva ley de Referéndum”, amnistia per als delictes comesos durant la guerra.
El futur d’Espanya seria monàrquic, però amb les condicions de Franco. En la “Ley de Sucesión” (1947) es declara que “España es un Reino”. Franco elegiria al seu successor, es creen el “Consejo de Regencia” i el “Consejo del Reino”
.
Franco s’entrevista amb Don Juan en el Azor (1948) i es decideix que Juan Carlos, fill de Don Juan continue els seus estudis a Espanya.

En la dècada dels 50, el règim va madurar políticament. Tenia semblances amb el projecte d’”Acción Católica”.
1) Estat monàrquic autoritari.
2) Sistema corporatiu.
3) Autocràcia econòmica.
4) Reducció del paper del Moviment.
5) Suport dels militars.
6) Cultura religiosa i educativa catòlica.

Encara que augmenta el nivell de vida a partir de 1950, continuen les privacions econòmiques. Mobilitzacions a Barcelona (1951). Aturs a Biscaia i Guipúscoa.
Canvi de govern. Es concedeix més autoritat als catòlics. Ruiz Jiménez, “Ministro de Educación”.

Es reprenen les relacions amb Estats Units (1951) i s’integra Espanya en organitzacions internacionals (ONU, UNESCO).

Concordat amb la Santa Seu (1953). Reconeixement de la confessionalitat de l’Estat Espanyol, dret de presentació de bisbes per part del Cap d’Estat i independència de l’Església dins del sistema espanyol.

En febrer de 1956 apareix una gran oposició en la universitat. Hi ha un intent d’impugnació d’unes eleccions del SEU. (1953). Existeixen grups dissidents en la Universitat de Madrid: comunistes, socialistes, els que demanaven la reforma del sistema (Dionisio Ruidrejo) i grups que buscaven la reforma del SEU.

Els candidats del SEU perdem (1956). Apareix una forta repressió contra els estudiants opositors per part de Guardes de Franco. Els falangistes amenacen amb fortes represàlies. Es tanca la Universitat de Madrid i se suspenen els articles 14 i 18 del “Fuero de los Españoles”.

En aquesta època es pateix un canvi de ministre (Educació) i de dirigents del Moviment.

Franco accepta la proposició falangista per a la redacció de noves lleis fonamentals. A primers de la tardor hi havia tres projectes: “Principios del Movimiento”, “ley orgánica del Movimiento” i “propuesta de ley de Ordenación del Gobierno”.
En cap d’aquestes es menciona a la monarquia ni al rei.

Monopoli polític per al Moviment després la mort de Franco. Aparegueren conflictes en el govern i en els grups monàrquics. Alguns cardenals desaprovaren els projectes “están en desacuerdo con las doctrinas pontificias”. Demanaven que evitara “una dictadura de partido único”. Els projectes van ser revisats (1957) però Franco tampoc els va acceptar.

Carrero Blanco va aconsellar Franco una nova remodelació del govern per afirmar la seua autoritat. En aquest nou govern hi havia absència de falangistes i èmfasi en la tècnica, nous ministres professionals o tècnics. Membres de l’Opus Dei. López Rodó, Ullastres, Navarro Rubio.

Malgrat aquests canvis la base del govern seguia sent militar (7 de 17). Es crea un tribunal militar sobre “actividades extremistas”: vagues, manifestacions. (1958) i una Llei contra rebel·lió militar, bandidatge i terrorisme (1960). També s’inaugura el “Valle de los Caídos”.

Després de 4 anys de dèficit i inflació es produeix una crisi (1959). Hi ha un enfonsament del mercat de valors i els ministres econòmics aconsellen un canvi de direcció en l’economia. Franco desconfia d’aquest sistema, però finalment és convençut.

El “Plan de estabilización” (1959) tenia com a objectiu: estalvi, deflació, obertura de mercat. Va suposar la caiguda del sistema autàrquic i va ser un dur colp per l’home del carrer: atur, disminució de la renda (durant 1 any). Després del pla hi va haver un excedent de divises, inversions estrangeres, creixement del turisme.
“Primer Plan de Desarrollo” (1963-64): metal·lúrgia, vaixells, carreteres. Exempcions d’impostos, crèdits, subvencions a l’exportació en diversos sectors. Les conseqüències d’aquest pla es varen veure prompte: gran creixement econòmic, i una ràpida transformació social.
És en la dècada dels 60 quan es poden veure les primeres mostres de cansament de Franco i també quan l’oposició reprèn l’activitat: vagues mineres, “Contubernio de Munich”.
En el govern s’observen dues rivalitats: entre tecnòcrates (futur monàrquic) i Regencialistes (monàrquics moderats), i entre reformistes (preferien reformes polítiques) i regencialistes. Amb el nou canvi de govern (1965) s’aconsegueix l’equilibri entre les tres postures.
Es postulen una sèrie de lleis que obrin les ments espanyoles, algunes d’aquestes lleis son; “Ley de prensa de Fraga” (1965), (Desaparició de la censura prèvia), la “Ley Orgánica del Estado”. (Pretenia completar el procés d’institucionalització). “Ley de Libertad Religiosa” (1966).

Comencen les mobilitzacions universitàries, rebel·lia juvenil, secularització de la societat.

En l’estiu de 1975 la premsa gaudia d’un major grau de llibertat. Els conservadors demanen la prorrogació de les Corts. Malgrat l’oposició del gabinet, es concedeix.
El 1975 va ser un any de gran violència i forta repressió a activistes del FRAP i d’ETA. Recordem que fins i tot el Papa va intentar intercedir per dos etarres condemnats a mort pel règim.
La malaltia de Franco avança. Juan Carlos no vol assumir els poders sense comptar amb el beneplàcit de Franco, que arribarà el 30 d’octubre.

Els partidaris que volien que tot continuara igual esperaven que Franco poguera estar recuperat el 26 de novembre i poder mantenir el “Consejo del Reino” (nombra al President) i impedir que Juan Carlos poguera elegir a un reformista, però Franco va morir el 20 de novembre.

Buscando Rojos

Com ja es sap, a València les Forces d’Ocupació Nacionals, o feixistes pels amics, van entrar a València l’any 1939, al final de la guerra, en concret, a Picanya van pendre possesió de l’Ajuntament el 29 de Març de 1939.

Només començar la guerra, la Junta de Defensa Nacional (curiós nom per a uns colpistes, de DEFENSA s’anomenen, quan són ells qui porten a terme el Glorioso Alzamiento) promulga l’ORDE 19.08.1936, amb ella comença la Depuració dels Mestres, amb informes dels ajuntaments, rectors, persones afectes al règim, etc... A partir d’aquesta data i fins l’any 1939, conforme transcurría la guerra, van dotar a la Depuració de Mestres de tot un entramat legislatiu, administratiu i burocràtic per tal d’expedientar els mestres i decidir si eren aptes per a exercir la seua professió dintre del “Nuevo Orden”.

Alguns expedients serà impossible de trobar, ja que no es depurava els mestres privats, i sembla que a Picanya hi van exercir uns quants, tampoc s’obria expedient als exiliats, així com el que a Picanya s’anomena “costureta” o “anar als cagons” que era una escola bresol (guarderia) privada, sembla que hi havien dues.

Evidentment, hem exclòs de la Llista el col·legi de monges de Picanya, ja que a banda de ser un col·legi privat, va ser fundat a Picanya el 1952 i pensem que cap monja va passar pel procès de depuració.

En poques paraules, es va depurar els funcionaris o mestres en pràctiques que volien exercir a les Escoles Nacionals.

-----------------------------------------------------------------------------------------------
Mestres que van exercir a Picanya a abans de 1939

D. Paulino Pinilla Tubero
Any: 05/04/1943
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Suspensión de sueldo por dos años. Suspensión de empleo por dos años
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por dos años.
(tot i ser expedientat i retirat dels càrrecs encara el situem a Picanya a l’any 1943 i 1945)

Dª. Miguela Sanz Trallero
Any: 28/12/1942
Cargos: sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Alhora de ser expedientada es troba exercint a Sueca)

Dª. Desamparados Inglés Selles
Any: 01/03/1943
Cargos: no aparecen cargos
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
Sanción Definitiva: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado dentro de la provincia. Prohibición de solicitar vacantes por cinco años.
(fugís o desapareix en guerra, l’any 1938, possiblement al mes de Maig, a l’Expedient de Depuració apareix com a EXCEDENTE)

Dª. Mª Pilar Inglés Selles
Any: 27/02/1942
Cargos: Simpatizante de Izquierdas o del Frente Popular Antifascista. Izquierdista. Contraria a la Religión. Antireligiosa. Anticlerical.
Sanción Primera: Inhabilitación cargos directivos o de confiaza. Traslado Fuera de la provincia.
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient es senyala que era “Cursillista” l’any 1936, es a dir que feia les pràctiques per a mestra)

Dª. Maria Blasco Alcayna
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(mestra al Barri de La Florida, possiblement privada, se li concedeix una subvenció a l’any 1936, que se li retira només esclatar la guerra)

Dª. Maria Luisa Díaz Santos
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(Mestra encarregada dels xiquets i xiquetes Refugiats vinguts de Madrid, el 2 de Març de 1937, l’ajuntament acorda instalar la Colònia escolar de xiquets refugiats de Madrid en l’Hort de la vídua d’Albiñana Montesinos Coll)

D. Félix Navarro Clemente
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(arriba a Picanya fugint de la guerra, i de l’ocupació del seu poble per les Forces Nacionals, ocupa una vacant l’any 1937, pel que sabem estava casat amb una mestra del poble, era republicà i no podia tornar a exercir al seu poble. En el llibre d’actes de l’Ajuntament de Picanya es diu el següent en data 26 de Juny de 1937:
“ Se acuerda en vista de hallarse vacante la Escuela Nacional de niños número 1 de esta localidad, que por la Junta Provincial de Nombramientos de Maestros interinos de Valencia se nombrese para la misma al Maestro D. Félix Navarro Clemente, lo cual lo es en propiedad de la nacional mixta de Tierzo provincia de Guadalajara, pueblo enclavado en la zona rebelde, por tal causa sin ejercer la profesión en la actualidad y que circunstancialmente se halla residiendo en este pueblo como consorte de la Maestra interina de la unitaria de niñas número 3 y a juicio de este Consejo con garantias suficientes en su lealtad al régimen republicano legalmente constituido.”)

D. Victor Pinilla
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
(fill de D. Paulino Pinilla, exercís de mestre substituint a Dª. Desamparados Inglés, més tard va exercir de mestre privat a Picanya i Paiporta)

Dª. Adelaida Català Jorge
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
Desapareix abans de novembre de 1938

Dª. Purificación Bello
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Victòria Soda Sorita
Any: 04/08/1941
Cargos: Sin cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas

Dª. Asunción (es va fer càrrec de la “Costureta al Carrer Colón, sabem que va exercir al Poble entre 1928 i 1934 aproximadament)
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

D. Pascual Ruiz Garcia (es deia de nom Alejandro Pascual)
Any: 02/02/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas

D. Balbino
Any:
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

D. Ismael Casaban Guzman
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Trinitat Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:
------------------------------------------------------------------------------------------------

Mestres que van exercir a Picanya a partir de 1939 (Aquesta llista és incompleta)

D. Antonio Ibañez Alabarta
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Maria Valls García
Any: 21/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(A l’expedient figura que estava exercint en el Plan Profesional)

Dª. Rosa Gregori Garcia
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Amparo Roser Roca
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Isabel Ibañez
Any: 05/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Cerdá estaria exercint l’any 1941 a Xeraco)

D. Manuel Magro
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Elvira Izquierdo
Any: 24/04/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Esparza estaria exercint l’any 1941 a València, dintre del Plan Profesional G. P.Huerf.)

D. José Domingo
Any: 23/06/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(Estem gairebé segurs que este expedient no pertany al mestre que va exercir a Picanya, ja que l’expedient el situa el mateix any a L’Alcudia, de segon cognom Gardo, a Picanya sembla que va exercir de mestre d’escola privada a l’Av. Ricardo Capella, si era mestre privat no tenia perquè pasar pel procès de depuració.)

D. Salvador Martínez Curto
Naix a Xàtiva al 1899, ocupa plaça de mestre al poble Mallorquí de Petra, d’on és expedientat, depurat i traslladat a Picanya, on arriba el 1950, on mor el 1969. A Picanya te un carrer al seu nom atenent a que “són notoris i reconeguts els mèrits concrets per En Salvador Martínez Curto, mestre nacional que exercí durant diversos anys en aquesta població i que al mateix devem gran número de Picanyers els fonaments de la nostra educació i de grat record per a tothom”.

Dª. Dolores Alonso (Doña Lola)
Any: 19/05/1941
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ella, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Martí estaria exercint l’any 1941 a Quatretonda.)

D. Enrique Albert
Any: 18/05/1942
Cargos: Sin Cargos
Sanción Primera: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
Sanción Definitiva: Confirmación en Cargo, Habilitación para desempeño en escuelas
(no tenim clar si és ell, ens queda per esbrinar el segon cognom, si fos Tudela estaria exercint l’any 1942 de cusillista del 36.)

D. Demetrio
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:

Dª. Francisca Mascaró
Any: (no es troba expedient)
Cargos:
Sanción Primera:
Sanción Definitiva:


Bibliografia:
Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.
Royo Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent.
Mayordomo A. Et alt; Estudios sobre la política educativa durante el franquismo
Fdez Soria J.M., Agulló M.C.; Maestros Valencianos bajo el franquismo, La Depuración del magisterio 1939-1944
Ramos A.; Ciclisme en la Sang
Fonts Orals.
Altres Fonts Escrites: Llibres d’Escolaritat signats pels mestres.

Sense Pomes

La bucólica imatge de la mestra amb una poma a la taula no era la que veien els xiquets i xiquetes de Picanya quan anaven a l’escola de la República i la posguerra, les seues famílies ja feien prou enviant-los a l’escola, no sobraven les pomes.

Per l’escola de Picanya, situada al Carrer de Bonavista i a les aules del Carrer Major (actualment Plaça del País Valencià), dalt de “La bodegueta d’Arturo”, fins que es va inaugurar l’Escola Serrano Suñer, a la que desprès es va canviar el nom pel de Pintor Sorolla, van exercir la seua professió uns 25 mestres de l’escola pública, entre l’any 1931 i 1970. A més al nostre poble van conviure mestres privats i l’escola del Convent de les Monges.

La finalització de la Guerra Civil, va tenir com a conseqüència per tots els mestres que ja exercien en aquella època un procès de Depuració, amb aquell procès molts d’ells van ser expedientats, retirats de càrrecs de direcció, traslladats de comarca, poble etc... evidentment, els mestres que havien estat implicats amb les creències republicanes de manera activa, formant part de sindicats o partits polítics, van fugir abans que arribara la Depuració, ja que s’exposaven a conseqüències més greus que un trasllat o una suspensió de sou i càrrec, sabien que els esperava un tribunal militar i no un administratiu.

Els mestres que van exercir en època Republicana a Picanya van ser:
D. Paulino Pinilla Jubero (tot i ser expedientat i retirat dels càrrecs encara el situem a Picanya a l’any 1943 i 1945)
Dª. Miguela Sanz Trallero
Dª. Desamparados Inglés Estellés (fugís o desapareix en guerra, l’any 1938, possiblement al mes de Maig)
Dª. Maria Blasco Alcayna (mestra al Barri de La Florida, possiblement privada, se li concedeix una subvenció a l’any 1936, que se li retira només esclatar la guerra)
Dª. Maria Luisa Díaz Santos (Mestra encarregada dels xiquets i xiquetes Refugiats vinguts de Madrid, el 2 de Març de 1937, l’ajuntament acorda instalar la Colònia escolar de xiquets refugiats de Madrid en l’Hort de la vídua d’Albiñana Montesinos Coll)
D. Félix Navarro Clemente (arriba a Picanya fugint de la guerra, i de l’ocupació del seu poble per les Forces Nacionals, ocupa una vacant l’any 1937, pel que sabem estava casat amb una mestra del poble, era republicà confès i no podia tornar a exercir al seu poble per estar implicat en política)
D. Victor Pinilla (fill de D. Paulino Pinilla, exercís de mestre substituint a Dª. Desamparados Inglés, més tard va exercir de mestre privat a Picanya i Paiporta)
Dª. Adelaida Català Jorge
Dª. Purificación Bello
Dª. Victòria Soda
Dª. Asunción (es va fer càrrec de la “Costureta al Carrer Colón, sabem que va exercir al Poble entre 1928 i 1934 aproximadament)
D. Pascual Ruiz
D. Balbino
D. Ismael Casaban Guzman
Dª. Trinitat Alabarta

Bibliografia: Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya. Royo, Jose; Picanya El Nostre Poble la Nostra Gent. Fonts Orals. Fonts Escrites: Llibres d’Escolaritat signats pels mestres.

LANDSCAPES OF WAR

PAISATGES DE GUERRA: MILLORA DEL CONEIXEMENT PÚBLIC A TRAVÉS DE LA COMPILACIÓ I INVENTARIAT DEL PATRIMONI BÈL·LIC DEL SEGLE XX A LA UNIÓ EUROPEA

L’objectiu fonamental d’este estudi, avalat per la Unió Europea, Universitats i Institucions, és la realització d’una catalogació i documentació de tot el patrimoni sobre les guerres europees, en el nostre cas, la guerra civil española. Així s’ofereix a l’Ajuntament de Picanya, la possibilitat de col·laborar aportant allò que es tinga al voltant d’este periode per tal de poder-ho documentar, d’aquesta manera, els autor de l’estudi “Escola i Sociat al Franquisme” poden aportar a l’estudi Landscapes of War, el coneiximent de dos refugis de guerra, el primer ja descobert per l’Ajuntament, a les obres de Reforma de L’Alqueria de Moret, el segon, Situat a l’antiga Plaça de l’Estació de Picanya.

Picanya:

1.1.1.B. Patrimoni Moble i Immoble d’ús civil: Refugi antiaeri urbà
Localització: Antiga Plaça de l’Estació
Propietat: Privada
Estat de conservació: Absolutament deteriorat
Us actual: s’ha construït damunt i actualment és la cantina de l’Estació.

Bibliografia:

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 19-7-1938
“[...] convocar una assamblea general a la que puedan asistir todos los habitantes residentes en este término municipal que se celebrará en la Casa Consistorial el próximo domingo [...] para tratar sobre la forma de construir los refugios en esta población.”

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 9-8-1938
“[...] hacer saber al vecindario por medio de bandos que en el plazo de ocho dias se admiten donativos voluntarios para poder continuar la construcción de refugios en esta población.”

Libro de Actas del Consejo Municipal de 1937/38: Acta del día 16-8-1938
“[...] los contribuyentes incluidos en el reparto general de utilidades [...] abonaran el 25% de la cuota para sufragar [...] los refugios, y 5 peseta por cada una de las personas residentes en la població [...]”

Libro de Actas del Ayuntamiento del 8 de Abril de 1939 a Junio de 1940: Acta del día 29-6-1939
“[...] para facilitar el tránsito [...] evitar accidentes [...] tapar los refugios [...].“

Libro de Actas del Ayuntamiento del 8 de Abril de 1939 a Junio de 1940: Acta del día 28-9-1939
“[...] tapar el refugio de la plaza de la Estación.”

Libro de Actas de la Comisión Gestora Municipal del 18 de Julio de 1940 al 15 de Junio de 1941: Acta del día 15-6-1940[1]
“[...] facturas que presenta Jose Mª Dalmau por embovedar refugios [...].”


Notes: Si Jose Mª Dalmau cobra per embovedar els refugis al 1940, vol dir que mai es van acabar de construir, sembla, pel que veiem amb anterioritat, que per falta de pressupost, tot i que l’obra estava avançada.

1.1.1.B. Patrimoni Moble i Immoble d’ús civil: Refugi antiaeri urbà
Localització: Alqueria de Moret
Propietat: Pública
Estat de conservació: Bona, disposava al moment de trobar-lo de Llum i aigua
Us actual: s’ha Tapiat i construït damunt i actualment és Un Centre de Formació i dependències de l’Ajuntament de Picanya, s’hi troba l’Agència de Desenvolupament Local.

Tot i no trobar-se cap documentació escrita que justifique la troballa, sabem per fonts orals directes que el refugi es troba allí.

L’Ajuntament aportarà a l’Estudi altres tipus de patrimoni, com son els documents i fotografies que obren en la seva possesió.

1.1.7. Patrimoni Moble i Immoble Fons documentals escrites: Actes de l’Ajuntament de Picanya 1936 - 1939
Localització: Ajuntament de Picanya
Propietat: Pública


1.1.7. Patrimoni Moble i Immoble Fons documentals fotogràfics: fotos del llibre, Picanya el nostre Poble, la nostra Gent; autor Jose Royo
Localització: Propietat:

[1] Nota: tot i que la datació semble incorrecta no ho és, la portada del llibre d’actes diu que comença en 18 de Juliol i la primera acta és del 15 de Juliol

Enquesta

Les Fonts Orals són molt importants per a realitzar una investigació de les caracteristiques que nosaltres hem encetat. Per aquest motiu hem preparat una enquesta per tal d'entrevistar a persones del poble.



A Continuació publiquem l'enquesta, si voleu fer-la servir i enviar-nos informació estarem encantats de rebre-la.



Enquesta Vida Escolar[1]


1.- Escolarització: dades generals
Edat a la que s’inicia la seua escolarització
Centres als que va assistir
Nivell assolit
Alteracions de l’escolarització per malaltia, canvis de residència, necessitats familiars.
Alternança entre l’escola i ocupacions laborals
Qualificacions que obtenia
Esforços personals per augmentar el grau d’instrucció al marge de l’escola.

2.- Característiques dels centres als que va assistir
Titularitat del centre: estatal, privat, municipal, religiós...
Sistemes de finançament del centre
Nivells que s’impartien
Característiques socials dels alumnes: classe mitjana, alta, baixa
Nom del col·legi i raons pels quals tenia eixe nom. Si s’ha canviat el nom amb posterioritat.

3.- Edifici o local escolar
Situació geogràfica
Descripció de l’edifici i/o local escolar: usos als quals es dedicaven les distintes habitacions del centre i utilització de les mateixes
Dimensions de l’aula, condicions sanitàries, enllumenament, ventilació, calefacció...
Estat de conservació
Exteriors de l’edifici: patis, terrassa, jardins, zona esportiva... i ús que se’ls donava

4.- Aspectes econòmics
Cost de l’ensenyança: matrícula, mensualitats, conceptes pels quals es pagava alguna quantitat, pagament en espècies i regals que es feien als mestres.
Elements de discriminació entre els alumnes degut a qüestions econòmiques
Relació entre el nivell econòmic de la família i el cost de l’escolarització
Tenien beques?


5.- Serveis que oferia el centre:
Ensenyances complementàries, permanències, internat, pensionat, menjador, transport, got de llet...

6.- Ingrés en el centre:
Sistemes de selecció dels alumnes i/o requisits per a l’ingrés

7.- Horari i calendari escolar
Períodes lectius i vacacionals durant l’any
Horari que es seguia
Canvis en el mateix segons les èpoques de l’any
Distribució d’activitats durant el dia
Ampliació de l’horari lectiu: permanències, càstigs...

8.- Organització de la classe
Organització unitària o graduada, criteris de graduació
Número d’alumnes
Sistemes de classificació en la classe
Utilització dels sistemes monitorials (ajudants) elecció i funcions que exercien

9.- Mobiliari escolar
Mobles que hi havia dins l’aula i el seu ús: pupitres bipersonals, taules, cadires, taula del mestre/a, armaris...

10.- Distribució de l’espai en l’aula
Lloc que ocupava el mestre
Distribució dels pupitres
Ordre que ocupaven els alumnes dins l’aula

11.- Material escolar
Descripció: quaderns, llapis, plomilles, pissarres, tinters... Ús que es donava
Propietat del material: individual o escolar
Circumstàncies que rodejaven l’ús del material (preparació de la tinta...)

12.- Material didàctic
Descripció del material didàctic que s’utilitzava: làmines, pissarres, cartells, llibres, col·leccions d’objectes, cossos geomètrics, compàs de pissarra, microscopi, instruments musicals... Ús que es donava al material
Procedència: adquirit, elaborat a l’escola...

13.- Llibres de text
Llibre o llibres de text que s’utilitzaven
Editorial
Propietat: individual, grupal o escolar. Individual pròpia o heretada de germans, veïns...
Utilització que es feia del llibre de text
Descripció dels llibres de text que s’utilitzaven

14.- Llibres en l’escola
Biblioteca escolar, comú o per aules
Llibres que utilitzava el mestre
Normes per a l’ús de llibres i sistemes de préstec
Tècniques utilitzades per a la motivació de la lectura
Presència i/o utilització de diaris en l’escola

15.- Qüestions generals d’instrucció
Activitats del mestre. Com explicava el mestre, utilització de la pissarra, presentació de la lliçó, motivació dels alumnes, sistemes per tal de mantenir l’atenció, intervenció dels alumnes, sistemes i models d’intervenció, aclariment de dubtes, exemples que presentava i freqüència, moviments que feia per l’aula.
Activitats dels alumnes: individuals i col·lectives, exercicis en classe i en casa, estudi i documents que s’utilitzaven, quaderns de classe...

16.- Sistemes d’avaluació i control de l’ensenyança
Descripció de totes les tècniques, situacions i circumstàncies a les que recorria el mestre per tal de conèixer el nivell d’aprenentatge dels alumnes: exàmens escrits, orals, treballs de grup i individuals, quaderns, examen davant de tribunal...
Freqüència amb la qual s’utilitzaven estes tècniques
Qualificacions: sistemes i tipus, forma de comunicació: butlletí escolar, quadern de notes...
Forma de lliurament de les notes: en classe, en privat, a l’alumne, s’enviaven als pares, anaven a arreplegar-les...

17.- Disciplina
Tipus de premis i càstigs. Causes
Reglaments de disciplina
Controls d’assistència
Sistemes d’ordre en presència i absència del mestre
Organització de les entrades i eixides de l’escola
Causes d’expulsió
Lliurament de premis davant del públic: al principi de curs, al finalitzar, en solemnitats del col·legi

18.- Integració i segregació dels alumnes en relació al sexe
Classes mixtes o separades
Separació de xiquets i xiquetes dins de l’aula
Diferències de currículum (diferents matèries, continguts, textos, llibres de lectura...)
Altres elements d’integració o segregació: als patis, entrades i eixides a l’escola
Repressió de la comunicació entre xiquets i xiquetes

19.- Qüestió idiomàtica
Idioma que:
a) utilitzava el mestre en l’ensenyança
b) s’utilitzava en les relacions individuals amb el mestre dins de l’aula i al pati
c) s’utilitzava en les relacions amb els companys dins de l’aula i al pati
d) s’utilitzava en l’interior de l’escola i en l’exterior
e) qüestions de repressió idiomàtica (càstigs...)
f) ensenyança del valencià i en valencià
g) ensenyança d’altres idiomes (francès, alemany, anglès...) metodologia i resultats

20.- Ensenyança de les distintes matèries
Tècniques i mètodes que s’utilitzaven
Material que s’utilitzava per a l’ensenyança de les diverses matèries
Exercicis pràctics que es realitzaven

21.- La pràctica religiosa en l’escola
Persones que s’encarregaven de la ensenyança religiosa
Activitats religioses i pràctiques religioses: res del rosari, el mes de Maria, assistència a missa en corporació, oracions al començament i finalització de les classes, exercicis espirituals, solemnitats religioses, primeres comunions, processons, confessions, Domund...
Xerrades religioses i morals, exemples morals i religiosos
Símbols religiosos en l’escola: crucifix, quadres de la Mare de Déu, imatges...
Pertinència de l’alumne a alguna associació religiosa infantil amb activitats a l’escola

22.- Ensenyança política, urbanitat i civisme
Classes d’urbanitat i civisme
Participació dels alumnes en activitats cíviques
Pràctiques polítiques i cíviques concretes: bisar banderes, cants, himnes...
Mestres de la Sección Femenina, de la Falange, del Frente de Juventudes... i activitats realitzades a l’escola
Celebració de commemoracions polítiques

23.- Activitats de recuperació
Sistemes que s’utilitzaven a l’escola, temps en el que es realitzaven, persona que les vigilava...
Classes particulars, freqüència i persones que les impartien


24.- Publicacions escolars
Descripció formal i temàtica
Participació dels alumnes en elles, periodicitat, sistemes d’impressió, finançament i distribució.

25.- La música en l’escola
Cançons: descripció
Mètodes per al seu aprenentatge
Cors: selecció dels cantors, direcció, actuacions (quan, on...)
Altres agrupacions musicals escolars, grups de danses: recuperació del folklore local, danses espanyoles... Paper de la Sección Femenina, el Frente de Juventudes i organismes religiosos

26.- Contes i narracions
Tipus de contes i narracions, temps que se les dedicava, procedència dels contes: llibres, cultura popular, inventiva del professor...

27.- El teatre en l’escola
Activitats relacionades amb la dramatització, procedència dels textos o arguments que servien de base
Finalitat, ocasions en les quals es realitzaven, espais de la representació
Vestuari (confecció...)
Assistència dels escolars a representacions teatrals.

28.- Eixides, passejos, excursions
Ocasions: quan es duien a terme (“menjar la mona”, “cassoletes”...), freqüència
Llocs que visitaven i criteris d’elecció
Utilització didàctica i educativa
Activitats que es realitzaven: collir plantes, jugar, esports...
Realització d’algun viatge de durada mitjana: causes (fi de curs, peregrinacions...), itinerari, mitjans de desplaçament, residència, finançament...

29.- L’educació física en l’escola
Tipus d’activitats que es realitzaven (gimnàstica, esports, taules gimnàstiques...)
Monitors esportius, qui eren, d’on venien...
Lloc de realització (pati, gimnàs, camp de futbol...)
Material del que disposaven (balons, aparells de gimnàstica, matalàs...)
Vestuari i higiene (tipus de vestuari, calçat, vestuaris, dutxes...)
Realització d’activitats esportives competitives o d’exhibició (final de curs, solemnitats...), competicions escolars i intraescolars...
Paper i intervenció de la Sección Femenina i el Frente de Juventudes...

30.- Labors i treballs manuals
Classes de labors que es realitzaven: d’adornament, d’agulla, tall i confecció
Material: paper de seda, batista, canemàs, fil, fils de colors...
Útils de labor: bastidors (propis o del col·legi), coixins de bolillos, ganxillos...
Labors útils: borses de pa, manteleries, “tu y yo”, canastetes...
Treballs manuals: de fusta, ferro, estany, les ferramentes eren pròpies o del col·legi...
Exposicions de objectes: quan es realitzaven (final de curs...), on, assistència...

31.- Educació sexual a l’escola
Informació proporcionada en l’escola
Repressió sexual (d’imatges, textos, converses...)

32.- Temps Lliure a l’escola
Jocs: tipus, descripció, participació del mestre...
Temps de Pati: horari, lloc, vigilància... esports, instal·lacions...




Educació No Formal

1.- Cinema
Quins dies anava al cinema? (cap de setmana, entre setmana...)
On anava al cinema? Quins cinemes hi havia al poble?
Què recorda del NO-DO?
Quines pel·lícules recorda que li agradaven? Citar-ne algunes
Quines preferia majoritàriament: americanes, espanyoles, italianes, d’altres països?
Quins eren els seus actors favorits?
I les seues actrius preferides? Perquè?
Quins models de dona recorda transmesos pel cine? Comentar
Quins models d’home recorda transmesos pel cine? Comentar

2.- Ràdio
Quins programes escoltava?
A quines hores?
Feia alguna altra activitat al mateix temps? (cosir, netejar casa, treballar...?)
Els escoltava a soles o amb altres persones? On es reunien?
Quins recorda i que opinava d’ells?
Serials radiofònics (títols) Quins personatges recorda?
Consultoris
Concursos
Informatius
Discos dedicats
Musicals
Esportius

3.- Tebeos
Llegia tebeos? On els comprava? Els canviava?
Quins títols recorda? Quins títols llegia? Li agradaven? Quins personatges recorda?

4.- Publicacions Juvenils
Llegia revistes juvenils? Quins títols recorda? Recorda algun famós de l’època? (actriu, cantant...)
Llegia fotonovel·les? Quins títols recorda? Quins personatges recorda?

5.- Llibres
Novel·les. Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres destinats a joves Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres “rosa” Quins títols recorda? Com les aconseguia?
Llibres polítics Quins títols recorda? Com les aconseguia?

6.- Diaris i revistes
Llegia els Diaris i les revistes? Quins recorda? Com eren les notícies? Pensa que contaven tot el que passava en aquella època a Espanya? I al món?

7.- Associacions amb les que va tenir relació
Va pertànyer a alguna associació? (Acción Católica, JOC, HOAC, Sección Femenina...)
En quines activitats va participar?
Quin record té dels mandos de aquelles associacions?

8.- Cançons – música
Quin eren els seus cantants favorits?
I les seues cançons favorites?
Tenia un tocadiscs?
Comprava discs?

9.- Esports
Va practicar algun esport? Quin?
Pertanyia a algun club esportiu? Quin?
Participava en algun campionat?
En quines edats el va practicar?
Quins records té de la seua pràctica esportiva?
Veien el futbol? On?
Anava a veure partits de futbol? On?

10.- Diversions
Quines diversions recorda haver practicat en la seua infantesa-adolescència?
Jocs de xiquetes:
Jocs de xiquets:
Tenia joguets? Quins? Els comprava o fabricava?
Balls: guateques, discoteques revetlles (berbena), festes del poble... què recorda d’ells?

11.- Televisió
Tenien televisor a casa?
On anaven a veure la televisió?
Qui va tenir el primer televisor del poble?
Hi havia televisor al bar? Es reunien per veure el futbol o el bous? Amb qui?






Enquesta societat a Picanya

1.- Professions al Poble
Quina professió o professions ha exercit a la seua vida? Com la/les va aprendre? A quina edat?
Va compaginar la seua professió amb l’ajuda als pares al camp?
Quines feines de camp es feien?
Hi havia feines d’homes i de dones? Les dones anaven al camp?
Com eren els salaris al camp dels homes i de les dones?
Quines professions recorda que ja no existeixen?

2.- Salut i higiene
Quines condicions de salubritat tenia el poble? Quan es va instal·lar el clavegueram?
Influïa el barranc en la salubritat? Les seues aigües eren netes?
Quines condicions de salubritat tenien en sa casa? Quan instal·laren lavabo, i dutxa? Com s’ho feien fins aquell moment?
Quins metges recorda? On s’anava als metges d’especialitats? On estaven els ambulatoris? A quin hospital s’anava? Com s’anava si hi havia una urgència?
Va rebre classes de salut o maternitat per part de la Sección Femenina o Acción Católica? Quan, on?
On es tenien els fills? Qui era la matrona del poble?
Quins boticaris/farmacèutics recorda?
Existien medicacions tradicionals que s’utilitzaren(mazanilla, poliol,...)?Hi havia tradició oral al respecte?
Anava al curandero/a? Hi havia curanderos al poble? I a altres pobles on anara la gent?
Hi havia aigua corrent a les cases? Quina aigua es bevia?

3.- Infraestructures/comunicacions
Quines carreteres hi havia? Com eren? Conserven el seu nom?
Què recorda del trenet? Quan el va agafar per primera volta? Quina freqüència de pas tenia?
Recorda si hi havia autobusos? El va agafar alguna vegada? On anaven? Quan passaven?
Tenia vostè possibilitat de moure’s per vostè mateix a altres pobles? Com?
Va tenir bicicleta? Moto? Cotxe? Quan?
Recorda qui va tenir el primer cotxe del poble?

4.- Gastronomia
Quin era el seu menjar preferit? Qui el cuinava?
Quin es els seu menjar preferit?
Hi havia menjar segons les èpoques de l’any? Què es solia menjar a casa?
Hi havia plats típics? Plats per a dies festius o especials? Quins eren? Continua cuinant-los?

5.- Anant de tendes
A quines tendes anava a comprar?
Carnisseria, on estava? Verduleria, on estava? Pescateria, on estava? Forn, on estava?
Lleteria, on estava?
Hi havia mercat? Quan? Que venien? On estava?
Hi havia drogueria? On estava?
Quan va anar per primera vegada a un supermercat? A Quin?

6.- La casa
Com era sa casa? Tenien animals? Feien matança del porc? Quan? On?

7.- Gestió del temps
Quin era el seu dia normal de feina? Horari, de dinar, sopar, descans...
Tenien rellotges a casa? Tenien rellotges de paret, de polsera, de sol...
Quina funció acomplia el campanar i el seu rellotge?


8.- Electrodomèstics
Quan van tindre a casa la primera rentadora? Com funcionava? Com es rentava abans? Quins productes de neteja hi havia?
Hi havia llavador al poble? On?
Quan van tindre la primera nevera a casa? Es venia gel al poble per conservar els aliments? Com s’aconseguia?
Com era la cuina de sa casa? Hi havia gas butà? Com eren les cuines i els forns?
Recorda quan van tindre el primer minipimer?

9.- Vestits i moda
Que recorda dels vestits? Els compraven o els confeccionaven a casa? De quines teles estaven fets? On anaven a comprar els vestits? I les teles?
Que recorda de la introducció dels pantalons per a les dones? I de l’aparició de la minifalda?
Quins pentinats es portaven? On anaven a la perruqueria?
Com es vestien per a cada ocasió? Per anar a missa, al ball, etc...
Quins balls de moda recorda?
Quines modes o costums recorda que ja han quedat obsoletes?

10.- Festejos, bodes i comunions
A quina edat va fer la comunió? Com es preparaven (catecisme, qui el donava, quant durava, quin dia de la setmana era...) Com era el vestit? Com es va celebrar?
Quant de temps va festejar abans de casar-se? A quina edat es va casar? Com va ser la boda? Com era el traje? On el va comprar? Hi havia convit? Hi havia música? Qui tocava? Quins instruments? On es van posar a viure? Era de lloguer, comprada, a casa dels pares?

11.- Dies de festa
Com es celebrava la setmana santa i la pasqua? On anaven a menjar la mona? Quines costums hi havia?
Com es celebrava el Nadal, l’any nou i els reis? On s’anava?
Quines festes religioses recorda que hi havia al poble? Com es celebraven?
Hi havia falles al poble? On anaven per celebrar Sant Josep?
Es celebrava la Mare de Deu dels Desemparats? Anaven en “romeria” a València? Quines altres festivitats religioses d’altres pobles anaven? (Verge de la Salut a Aldaia, Sant Miquel de Llíria...)
Quines festivitats laiques (no religioses) es celebraven?

12.- Bars i casinos
Quins bars i casinos hi havia al poble? A quins anava vostè? Quines funcions acomplien els bars (oci, ball, contractació jornalers...)? hi anaven les dones?
Hi havia bars que eren clubs exclusius per a socis? (com l’ateneu) Com funcionaven? Qui podia entrar? Vostè era soci/a?

13.- Temps lliure
De quin temps lliure disposava? Deixaven de treballar/estudiar els caps de setmana?
Que feien en el temps lliure?
Anaven a guateques o discoteques? On?

14.- Religiositat i societat
Com recorda l’església de l’època? Quines celebracions religioses eren d’obligat compliment? Quin era el paper del rector al poble? Tenia molta influència? Quins rectors recorda? Quins horaris de missa es feien? Com eren els vestits per anar a missa? Quines costums religioses recorda que han canviat?

[1] Enquesta adaptada de la proposada per Bernat Sureda i Jordi Vallespir al seu article “Un proyecto de investigación utilizando los testimonios personales” en Escolarización y Sociedad en la España Contemporánea (1808 – 1970). II Coloquio de Historia de la Educación. València. 1983. Pp. 849 – 865

Censos de Població des de 1842

Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842

MUNICIPIOS CON LA DENOMINACIÓN DE PICAÑA EN ALGÚN CENSO ANTERIOR:

Provincia: 46 Valencia/València Municipio: 46193 Picanya

	1842[1]	1857< [1]	1860[1]	1877[1]
Población de Hecho	..	855	924	992
Población de Derecho	452	..	..	995
Hogares	110	202	206	239

	1887[1]	1897[1]	1900[1]	1910[1]
Población de Hecho	1009	1119	1293	1472
Población de Derecho	1020	1124	1274	1504
Hogares	303	331	338	338

	1920[1]	1930[1]	1940[1]	1950[1]
Población de Hecho	1684	2288	2789	3011
Población de Derecho	1688	2238	2816	3023
Hogares	402	579	647	898

	1960[1]	1970[1]	1981[1]	1991
Población de Hecho	4620	5389	7062	7789
Población de Derecho	4658	5392	7111	7785
Hogares	1179	1638	1894	2332

	2001
Población de Hecho	..
Población de Derecho	9024
Hogares	3006

[1] En estos Censos se denominaba Picaña
< Entre el Censo de 1857 y el anterior, crece este municipio porque incorpora a 465009 (Vistabella)

En el Censo de 2001 la población que aparece es la población residente, equivalente a la de derecho

font: INE, www.ine.es