Tipus d’escola
Els tipus d’escola es regulen segons la llei Moyano, es poden subdividir segons el criteri que es determine per a classificar-les:
Segons el programa: escoles de pàrvuls, elementals incompletes, elementals completes i superiors.
Segons els fons que pels que se sostenen: poden ser públiques o privades; les públiques poden ser municipals, provincials, generals i de fundació, també poden ser de patronat.
Segons l’edat dels alumnes: son de pàrvuls i primàries (elementals, superiors i d’adults); les d’adults poden ser nocturnes (per a homes) i dominicals (per a dones).
Segons el sexe dels alumnes: escoles de xiquets, de xiquetes o mixtes.
Segons el grau d’ensenyament: elementals (completes i incompletes) i superiors.
Segons el temps de funcionament: permanents (tot l’any) o temporals (fixes i ambulants)
Segons l’organització o nombre de classes: unitàries (un local i un mestre) i graduades.
Segons les condicions psicofísiques dels alumnes: normals i anormals (sords, cecs, deficients mentals).
La Llei d’Educació Primària de 1945, incorporarà nous tipus d’escoles: d’iniciació professional (permanents, de temporada i ambulants), de l’església (reconegudes i subvencionades), de patronat (de l’Estat, de l’església i de les empreses), privades (reconegudes subvencionades i autoritzades), escoles – llar, escoles a l’aire lliure escoles reformatòries i escoles comarcals.
Mobiliari i dotació escolar:
La llei de 1945 diu que la dotació material correrà a càrrec dels ajuntaments quan es tracta de l’obertura de l’escola i a càrrec de l’Estat quan és reposició d’elements.
Als anys 50 es nomena la necessitat d’utilitzar mobiliari adequat a les escoles maternals i parvularis i es regula les seues característiques.
Les característiques bàsiques del material escolar son: pupitres bipersonals per alumnes de més de 7 anys; taules planes bipersonals; taules planes de sis places per alumnes entre 7 i 11 anys; taules per a pàrvuls i maternals rodones, de sis llocs; butaques unipersonals de braç – taula per adults; taules de professor amb butaca; cadires; armaris; col·lecció de dos mapes d’Espanya físic i polític; pissarres; màquines d’escriure; màquines de cosir; aparells de ràdio i altres elements com globus terraqüis, làmines educatives, mapes de cartró, etc.
El mestre.
A partir de 1937 comencen els cursets impartits per l’”Asociación Católica de Maestros”; per la “Comisión de Cultura y Enseñanza”. La F.A.E. continua amb les seues “Semanas de Educación”. El més important és el “Curso de Orientaciones Nacionales de Enseñanza Primària” que dictarà les línies pedagògiques del Règim.
Finalitzada la Guerra i amb la necessitat de nous mestres comença el “Plan Bachiller”; aquest permet l’accés al Magisteri a qualsevol batxiller universitari cursant 12 assignatures, de les que pot examinar-se per lliure, si es vol ensenyament oficial se segueix un curs intensiu de sis mesos i unes reduïdes pràctiques i un curset de “formación patriótica y política”.
El “Plan Provisional de 1942” exigeix únicament l’ensenyament primari per l’ingrés en les Normals mitjançant un examen i l’edat de 12 anys; són tres anys de formació cultural i un de formació professional.
Amb la Llei del 45, tornen les Escoles de Magisteri, l’edat d’ingrés és als 14 anys mitjançant un examen, s’exigeix els quatre cursos de batxillerat elemental i tres més de carrera amb una prova final. En 1950 s’estableix l’assistència a un campament del “Frente de Juventudes” o de la “Secció Femenina”.
En 1967 apareix el “Plan de estudios de la Escuelas Normales”, exigint el batxillerat universitari sense examen d’ingrés, dos cursos d’estudis, una prova en finalitzar-los i un curs de pràctiques en els col·legis nacionals.
En 1970 comença el “Plan Experimental” que duria a Magisteri a l’educació segons la LGE de 1970.
Alumnes i matèries
La llei de 1945 assenyala l’educació com obligatòria, de 6 a 12 anys, fins el 1965 que es declara fins els 14 anys. Establint el “Certificado de Estudios Primarios” i la “Cartilla de Escolaridad”.
La LGE de 1970 estableix com obligatòria la EGB.
Les matèries obligatòries fins la llei del 70 són:
a) instrumentals: lectura, escriptura, expressió gràfica i càlcul
b) formatives: religió, formació de l’esperit nacional, formació intel·lectual i formació física.
c) complementàries: ciències de la natura, ciències artístiques, treballs anuals i de taller i labors.
Les editorials
Les editorials permeses durant el franquisme són fins els anys 40: Seix y Barral, Magisterio Español, Santareu, Sopena, Ediciones Leo, Aguado, Ediciones Monserrat i Luís Vives.
Els tipus d’escola es regulen segons la llei Moyano, es poden subdividir segons el criteri que es determine per a classificar-les:
Segons el programa: escoles de pàrvuls, elementals incompletes, elementals completes i superiors.
Segons els fons que pels que se sostenen: poden ser públiques o privades; les públiques poden ser municipals, provincials, generals i de fundació, també poden ser de patronat.
Segons l’edat dels alumnes: son de pàrvuls i primàries (elementals, superiors i d’adults); les d’adults poden ser nocturnes (per a homes) i dominicals (per a dones).
Segons el sexe dels alumnes: escoles de xiquets, de xiquetes o mixtes.
Segons el grau d’ensenyament: elementals (completes i incompletes) i superiors.
Segons el temps de funcionament: permanents (tot l’any) o temporals (fixes i ambulants)
Segons l’organització o nombre de classes: unitàries (un local i un mestre) i graduades.
Segons les condicions psicofísiques dels alumnes: normals i anormals (sords, cecs, deficients mentals).
La Llei d’Educació Primària de 1945, incorporarà nous tipus d’escoles: d’iniciació professional (permanents, de temporada i ambulants), de l’església (reconegudes i subvencionades), de patronat (de l’Estat, de l’església i de les empreses), privades (reconegudes subvencionades i autoritzades), escoles – llar, escoles a l’aire lliure escoles reformatòries i escoles comarcals.
Mobiliari i dotació escolar:
La llei de 1945 diu que la dotació material correrà a càrrec dels ajuntaments quan es tracta de l’obertura de l’escola i a càrrec de l’Estat quan és reposició d’elements.
Als anys 50 es nomena la necessitat d’utilitzar mobiliari adequat a les escoles maternals i parvularis i es regula les seues característiques.
Les característiques bàsiques del material escolar son: pupitres bipersonals per alumnes de més de 7 anys; taules planes bipersonals; taules planes de sis places per alumnes entre 7 i 11 anys; taules per a pàrvuls i maternals rodones, de sis llocs; butaques unipersonals de braç – taula per adults; taules de professor amb butaca; cadires; armaris; col·lecció de dos mapes d’Espanya físic i polític; pissarres; màquines d’escriure; màquines de cosir; aparells de ràdio i altres elements com globus terraqüis, làmines educatives, mapes de cartró, etc.
El mestre.
A partir de 1937 comencen els cursets impartits per l’”Asociación Católica de Maestros”; per la “Comisión de Cultura y Enseñanza”. La F.A.E. continua amb les seues “Semanas de Educación”. El més important és el “Curso de Orientaciones Nacionales de Enseñanza Primària” que dictarà les línies pedagògiques del Règim.
Finalitzada la Guerra i amb la necessitat de nous mestres comença el “Plan Bachiller”; aquest permet l’accés al Magisteri a qualsevol batxiller universitari cursant 12 assignatures, de les que pot examinar-se per lliure, si es vol ensenyament oficial se segueix un curs intensiu de sis mesos i unes reduïdes pràctiques i un curset de “formación patriótica y política”.
El “Plan Provisional de 1942” exigeix únicament l’ensenyament primari per l’ingrés en les Normals mitjançant un examen i l’edat de 12 anys; són tres anys de formació cultural i un de formació professional.
Amb la Llei del 45, tornen les Escoles de Magisteri, l’edat d’ingrés és als 14 anys mitjançant un examen, s’exigeix els quatre cursos de batxillerat elemental i tres més de carrera amb una prova final. En 1950 s’estableix l’assistència a un campament del “Frente de Juventudes” o de la “Secció Femenina”.
En 1967 apareix el “Plan de estudios de la Escuelas Normales”, exigint el batxillerat universitari sense examen d’ingrés, dos cursos d’estudis, una prova en finalitzar-los i un curs de pràctiques en els col·legis nacionals.
En 1970 comença el “Plan Experimental” que duria a Magisteri a l’educació segons la LGE de 1970.
Alumnes i matèries
La llei de 1945 assenyala l’educació com obligatòria, de 6 a 12 anys, fins el 1965 que es declara fins els 14 anys. Establint el “Certificado de Estudios Primarios” i la “Cartilla de Escolaridad”.
La LGE de 1970 estableix com obligatòria la EGB.
Les matèries obligatòries fins la llei del 70 són:
a) instrumentals: lectura, escriptura, expressió gràfica i càlcul
b) formatives: religió, formació de l’esperit nacional, formació intel·lectual i formació física.
c) complementàries: ciències de la natura, ciències artístiques, treballs anuals i de taller i labors.
Les editorials
Les editorials permeses durant el franquisme són fins els anys 40: Seix y Barral, Magisterio Español, Santareu, Sopena, Ediciones Leo, Aguado, Ediciones Monserrat i Luís Vives.
1 comentari:
xiquets,
xiquetes, miixtes:
caca
pedo
culo
pis.
Publica un comentari a l'entrada