dimecres, 19 de setembre del 2007

Ja va entrant la Processó

En Març de 1939, la “Junta Delegada de Falange Española de Picaña”, pren possessió de l’Ajuntament de Picanya. Moltes coses anaven a canviar des d’aquell moment.

Els diferents alcaldes, quatre en un any, tindran la tasca d’adaptar el poble a les noves lleis del Franquisme, eliminar tota sospita de Republicanisme al poble, propagar la nova ideologia que anava a envair a tota una societat, i que esta acceptaria, gràcies al mitjà més efectiu d’instrucció, la por.

El primer Ajuntament amb D. Pascual Martínez Simó, com a Alcalde – President; va decidir, no donar validesa a un augment de sou per als empleats de l’ajuntament, aprovat durant l’Ajuntament republicà. Alhora que seguint indicacions del “General Jefe del Ejercito de Galícia” nombren Vocals de la “Comisión Depositaria de Recuperación Agrícola” a D. Bernabé Marí Chirivella i D. Francisco Martínez Ciscar. La política era clara, tot el fet anteriorment no servia, estava malament; més que una política positiva de canvis, calia una política de destrucció de les propostes fetes anteriorment.

Comencen a retornar als seus propietaris les terres confiscades pel Comité Executiu Popular, així, ens consta que se li van retornar a Jose Maria Llop Soriano.

Un més desprès, el 5 d’Abril, es conformaria el segon Ajuntament, amb D. Benito Nemesio Martínez com a Alcalde. La guerra havia acabat l’1 d’Abril. En els dos mesos que duraria el seu ajuntament, el primer que es va fer va ser obrir expedient de depuració a tots els empleats de l’ajuntament i nomenar, per tant, un nou vigilant nocturn interí (sereno), Vicente Moreno Bartual. Els altres nomenaments podien esperar, però recordem que el sereno era qui despertava els llauradors per anar a treballar, i la seva importància al poble era vital per poder conservar l’ordre i el treball en condicions.

La seua segona acció va ser canviar el nom dels carrers de la següent manera:

Plaza de la República, passa a ser Plza de Calvo Sotelo, actual plaça de la Constitució (que ja s’anomenava així l’any 1836), per a tots, la plaça de l’església.

Plaza Emilio Castelar, passa a ser Plza del Generalísimo Franco, actualment és la Plaça Major, coneguda com la plaça dels jubilats.

Plaza de Pi i Maragall, passa a ser Plza José Antonio, actual Plaça del País Valencià.

Calle Joaquín Costa, passa a ser C/ San José

Avenida Blasco Ibáñez, passa a ser avda. Màrtir Ricardo Capella Claramunt

Calle José Pechuan, passa a ser Calle Mayor

Calle Pintor Sorolla, passa a ser C/ del Sol

Calle de Víctor Hugo, passa a ser Calle de la almasereta (escrita així, tot i que la forma correcta és almassereta)

I a més “se hace saber a los vecinos de este pueblo que queda terminantemente prohibido la Blasfemia y por consiguiente seran sancionados todos los que infrinjan dicha orden”.

Ens agradaria saber quina era la sanció, i si funcionava com a una acusació, senyor alcalde el tío Batiste ha blasfemat... o simplement era si et pillava la policia.

Tot i això, dubte que a ningú se li pasara pel cap blasfemar en públic, ja que el que importava no era només la sanció, sinó ser considerat mal catòlic, i per tant sospitós de republicà i comunista.

L’ajuntament va readmetre a D. Braulio V. Gimeno y Márquez com a farmacèutic del poble, amb el sou corresponent. D. Braulio havia desaparegut en guerra, i ara tornava.

També es prohibeix l’entrada a carros a la Plaça de l’església, on també estava l’ajuntament, essent així peatonal.

Comencen a resoldre els expedients de depuració, amb el cessament de l’advocat assessor D. Luis Donderis i el practicant D. José Garcia Garcés, per no presentar al·legacions en contra del seu expedient sancionador, nomenant practicant a D. Florencio Ruiz Ladrón de Guevara i advocat a D. Francisco Ramon Rodríguez Roda. Alhora anomenen a D. Urbano Taverner Andrés, com a Secretari provisional, mentre es tramita l’Expedient de D. Ángel Garcia García.

S’aproven les obres a la Casa Abadia, i es contribueix amb 300 pessetes per a la compra de la nova imatge de la Sang, ja que s’estava fent una arreplega al poble. També es forma la Comisión de Festejos, així com separar el cementiri civil del catòlic, col·locant en este una creu.

Es publica un ban, que diu “todos los individuos que hayan pertenecido al ejército rojo y no hayan pasado por campos de concentración, se presenten en el Ayuntamiento, para llenar las hojas de clasificatorias en virtud de lo ordenado por la autoridad militar”.

Es demana tapar els refugis antiaèris urbans situats a la Plaça de l’estació...

El 29 de maig, pren possessió del seu càrrec el que seria alcalde fins a Desembre de 1939, D. Francisco Pons Moreno.

La primera acció d’este nou ajuntament va ser nomenar a D. Vicente Tarazona Bartual encarregat del Registre de Col·locació Obrera, a sou de l’ajuntament, i a proposta del Jefe Local de la Central Nacional Sindicalista, apareix així al nostre poble el que s’anomenaria Sindicato Vertical.

Restabliria el funcionament de l’ajuntament, readmetent en els seus càrrecs als empleats municipals:

Ismael Martínez Tordera (auxiliar de secretari)

Bautista Císcar Folgado (alguacil)

José Babiera Garcés i José Beta Císcar (guardies de camp)

Manuel Martí Olmo (guardia nocturn)

Carlos Lázaro Muñoz (encarregat de neteja)

Fernando Romeu Ridaura (aparellador)

Es deixa sense readmetre a D. Angel Garcia Garcia, per estudiar el seu cas, “hasta que no se resuelva el procedimiento judicial que se le instruye en la auditoria de Guerra de este Distrito”, mesos més tard, el 31 d’octubre es decideix una separació definitiva del seu càrrec.

Alhora s’accepta la dimissió de D. Urbano Taberner com a secretari, per malaltia, nomenat a D. Vicente Cervera Aviñó, secretari interí. També marxa el practicant, D. Florencio Ruiz, al incorporar-se a l’exèrcit.

S’acorda subvencionar les Festes de La Sang, es prohibeixen les Bervenes, s’insisteix en tapar el refugis, es pinta l’escola, es tornen els objectes incautats per l’Ajuntament Republicà, entre ells, les escopetes que s’havien retirat a la població.

S'anomena Alcalde pedani del Barri de “La Florida” a D. José Peris Babiera, este barri s’havia segregat de Picanya durant els últims anys de la República, passant a pertanyer a Paiporta, evidentement, l’Ajuntament Franquista, no dona per bona esta segregació. Anys més tard es segregaria definitivament.

Una qüestió curiosa és que la presó de Torrent, estava vigilada per, segons ells, “elementos de Falange”, el cas és que esta presó tenia que estar mantinguda pels pobles de la partida Judicial de Torrent, i s’acorda el pagament mensual de 50 pessetes per al seu manteniment, ja que feia mesos que els vigilants no cobraven.

En època republicana, s’havia demanat la construcció de la carretera de Picanya a Paiporta, en este moment es demana retornar a emprendre este projecte.

El 27 de Desembre de 1939, pren possessió com a alcalde D. Francisco Raga Casaban, que ho seria fins el 1944.

Bibliografia:

Llibres d’Actes de l’Ajuntament de Picanya; Arxiu municipal de l’Ajuntament de Picanya.

Royo Jose; Evolución Historica de una Institución Local: El Ayuntamiento de Picanya

Besó, A. I Pérez, C.; La Història als carrers de Picanya