dissabte, 5 de gener del 2008

El racionament

Una vegada acabada la guerra, la situació de falta d’abastiment de la població continua sent un problema. Tot i això no es detecta a les actes de l’ajuntament una gran preocupació pel tema, tal i com havia passat en anys anteriors.

Existeix una primera “Comisión de Abastecimientos”, creada el 11 de maig de 1939, amb D. Carmelo Baixauli, D. Francisco Almenar i D. Pascual Martínez, a partir d’aquell moment poc apareix a les actes municipals al voltant dels abastiments a la població.

L’ajuntament aprova préstecs als llauradors per a conrear blat, crea la “Comisión Depositaria de Recuperación Agricola”, amb l’objectiu de retornar als seus propietaris les terres expropiades per l’ajuntament republicà, manté les cartilles de racionament, canviant el model, expressant-ho així en acta el 2 de Maig de 1940:
“Que se proceda a la renovación de las cartillas de racionamiento con arreglo a los modelos oficiales, y se cobren 9 pesetas por cada cartilla, de cuyo importe se hagan efectivos los gastos que ocasionen las mismas y el resto que se integre a fondos municipales”

Un fet interessant i que desconeixíem és que cada persona podia anar a comprar amb les cartilles al forn o la tenda que volguera del poble, així ho indica la mateixa acta:
“Que al distribuir las nuevas cartillas de racionamiento se hagan cuentas en los mismos hornos y establecimientos que cada vecino voluntariamente quiera ir a comprar”

Poc més trobem a les actes de l’ajuntament al voltant del tema, canvia la perspectiva, i comencen a ser les associacions afins al règim les que gestionen l’ajut als més necessitats, l’ajuntament es dedica a subvencionar aquestes associacions, mentre que elles realitzen col·lectes en el poble.

Així podem veure com l’ajuntament va realitzar diferents pagaments, entre altres a La Sección Femenina, a la Comarcal de Caballeros Mutilados de Torrente, Donatius com a “Aguinaldo a la División Azul”, a la “delegación de auxilio social”, “a las Misiones Internacionales” i a “Mujeres de Acción Católica”, en les seves diferents campanyes i recol·lectes per ajudar els més necessitats, torna el ideal de Beneficència Catòlica, enfrontat al anterior ideal de drets, dret a l’educació, al treball, a la vivenda, a la terra, etc.

Amb un menor control, l’estraperlo seria una bona font d’ingressos i d’intercanvi de productes. Canvia el control de l’ajuntament sobre l’economia i els abastiments, passant a una economia familiar i de subsistència on la dona era la gestora.